El CIEMEN lliura els Guardons Aureli Argemí 2026 en un acte a l’Ateneu Barcelonès marcat per la defensa dels drets col·lectius, la solidaritat i els drets lingüístics

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha celebrat aquest divendres a l’Ateneu Barcelonès l’acte de lliurament dels Guardons Aureli Argemí 2026, uns premis que han recuperat l’esperit dels històrics Guardons CIEMEN i que han reconegut trajectòries destacades en l’àmbit de la solidaritat internacional, els drets lingüístics i els drets col·lectius dels pobles.

“Els guardons posen en valor “la lluita constant de persones i organitzacions que, sovint a contracorrent, fa dècades que defensen drets i llibertats fonamentals que ens agermanen arreu del món”

Durant de l’acte, el president del CIEMEN, David Minoves, ha afirmat que “en un moment en què han saltat pels aires els consensos internacionals i la llei del més fort s’imposa, el CIEMEN ha volgut reivindicar els valors que Aureli Argemí va encarnar: la defensa dels drets dels pobles, dels drets lingüístics i de la solidaritat internacional des de Catalunya”. Minoves ha subratllat que els guardons posen en valor “la lluita constant de persones i organitzacions que, sovint a contracorrent, fa dècades que defensen drets i llibertats fonamentals que ens agermanen arreu del món”.

“La millor manera de fer valdre el legat intel·lectual i moral de l’Aureli Argemí és continuar avançant pel ple assoliment dels nostres drets i continuar contribuint en el debat teòric i polític i sobretot no fer-ho sols sinó fer-ho tots”

En aquesta mateixa línia, el director del CIEMEN, Jordi Garrell, ha reivindicat el treball del CIEMEN “en la construcció d’un marc teòric per a la reivindicació dels drets de les nacions sense estat, i les llegues minoritzades com la nostra”. El director de l’entitat, a més, ha insistit que la millor manera de fer valdre el legat intel·lectual i moral de l’Aureli Argemí “és continuar avançant pel ple assoliment dels nostres drets i continuar contribuint en el debat teòric i polític i sobretot no fer-ho sols sinó fer-ho tots”.

Guardó Aureli Argemí als Drets Col·lectius dels Pobles: Sousan Tayseer Abdel Salam

El Guardó Aureli Argemí als Drets Col·lectius dels Pobles ha estat atorgat a l’activista palestina Sousan Tayseer Abdel Salam, formadora de dones en drets humans, presidenta de la Federació Nacional de Treballadors Palestins i membre del Consell Presidencial de la Federació Sindical Mundial (FSM).

L’activista ha afirmat que rebre el guardó “és un honor i una font d’immens orgull poder ser a Barcelona, una ciutat de cultura, diversitat i solidaritat, per rebre aquest reconeixement del CIEMEN”. Sousan Tayseer Abdel Salam considera el premi “un homenatge al poble palestí abans que un reconeixement personal, i també a totes les persones que arreu del món lluiten per la justícia i la dignitat humana”.

La guardonada ha assenyalat que “ser aquí ha estat un honor profund, però també una responsabilitat encara més gran” i s’ha presentat “com una dona palestina, com la veu d’un poble que continua creient en la vida malgrat les restriccions, que continua alçant la veu en defensa dels drets i que continua somiant amb el demà malgrat el dolor”.

“Defensar Palestina no és només defensar un poble, sinó defensar el significat mateix de la justícia”

Sousan Tayseer Abdel Salam ha dedicat el guardó “a totes les veus lliures que s’han negat a girar l’esquena a la injustícia, i a totes les persones que creuen que defensar la justícia no és només una posició política, sinó un acte humanitari valent”. Ha afirmat també que “defensar Palestina no és només defensar un poble, sinó defensar el significat mateix de la justícia” i ha conclòs que el premi “ha estat una responsabilitat: la responsabilitat d’alçar la veu contra la injustícia i d’il·luminar el camí quan la foscor intenta convertir-se en normalitat”.

Guardó Aureli Argemí als Drets Lingüístics: AEK

El Guardó Aureli Argemí als Drets Lingüístics, destinat a reconèixer la defensa de les llengües minoritzades i la diversitat lingüística, ha estat atorgat a la Coordinadora d’Alfabetització i Euskaldunització AEK (Alfabetatze eta Euskalduntze Koordinakundea).

AEK és una coordinadora fundada al País Basc l’any 1976, hereva de les primeres campanyes d’alfabetització en euskera iniciades el 1965. Actualment compta amb més de 100 centres arreu d’Euskal Herria, prop de 600 professors i milers d’alumnes adults, i és l’entitat impulsora de la Korrika, una mobilització popular de gran abast en favor de l’euskera.

En representació d’AEK, Lurdes Etxezarreta i Maialen Begiristain, membres del seu Consell Nacional, han assenyalat que “més enllà d’Euskal Herria, voldríem que totes les persones parlants de llengües minoritzades del món poguessin viure còmodament i lliurement dins d’una comunitat que tingui la seva llengua com a eix central”. Han destacat que el guardó “reconeix no només la tasca d’una institució, sinó una lluita col·lectiva pels drets lingüístics”.

“Més enllà d’Euskal Herria, voldríem que totes les persones parlants de llengües minoritzades del món poguessin viure còmodament i lliurement dins d’una comunitat que tingui la seva llengua com a eix central”

Les representants d’AEK han remarcat que “tota la ciutadania d’Euskal Herria té el dret i la responsabilitat comunitària d’adquirir l’euskera” i han manifestat la voluntat de “viure còmodament i lliurement en una comunitat centrada en l’euskera”.

Guardó Aureli Argemí a la Solidaritat: ACAPS

El Guardó Aureli Argemí a la Solidaritat, creat per reconèixer persones o entitats que han destacat en la lluita contra la pobresa i les desigualtats, la cooperació al desenvolupament, l’acció humanitària i l’educació per a la pau, ha estat atorgat a l’Associació Catalana d’Amistat amb el Poble Sahrauí (ACAPS).

Fundada l’any 1983 i presidida inicialment per Felip Solé Sabarís, ACAPS ha estat durant més de quaranta anys una entitat clau en la coordinació del suport polític, humanitari i solidari al poble sahrauí des de Catalunya. El jurat ha destacat el seu paper en l’impuls de projectes de cooperació i ajuda humanitària als campaments de refugiats de Tindouf i als territoris ocupats, així com en la difusió de la cultura sahrauí.

“La causa del poble sahrauí és també la causa de la justícia, dels drets humans i nacionals, de la pau i de la convivència”

El president d’ACAPS, Xavier Serra, ha afirmat que “Catalunya i els catalans sempre han estat una terra d’acollida i un poble solidari” i ha recordat que “la causa del poble sahrauí és també la causa de la justícia, dels drets humans i nacionals, de la pau i de la convivència”.

El jurat ha volgut remarcar que el reconeixement ha coincidit amb el 50è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, en un context marcat per l’ocupació il·legal del territori per part del Regne del Marroc i la complicitat de l’Estat espanyol.

El llegat d’Aureli Argemí

Els guardons han pres el nom d’Aureli Argemí, fundador del CIEMEN i referent internacional en la defensa dels drets humans, drets col·lectius i dels pobles sense estat. Durant l’acte, Anne Degenève, vídua d’Aureli Argemí, ha recordat els orígens del CIEMEN, fundat l’any 1974 en un context internacional marcat per la Guerra Freda, les dictadures i la invisibilització de les nacions sense estat. Degenève ha subratllat que els guardons representen “un acte de fidelitat a una trajectòria orientada a noves ambicions” i ha recordat els tres pilars fundacionals del CIEMEN: el coneixement i la pedagogia, el reconeixement i la difusió, i la solidaritat internacional.

“Els guardons representen “un acte de fidelitat a una trajectòria orientada a noves ambicions”

L’acte ha reunit representants del món social, polític, cultural, sindical i acadèmic, així com entitats compromeses amb la justícia global. L’acte ha comptat també amb una actuació musical de Carles Belda i Anna Roig, que ha acompanyat el lliurament dels guardons amb una proposta artística sensible i compromesa, en sintonia amb els valors de l’acte.

Els Guardons Aureli Argemí 2026 han estat dissenyats per l’artista visual Glòria Giménez Carrillo, que ha creat uns gravats que simbolitzen la solidaritat entre persones en contextos adversos i hostils.