El cas DGAIA i l’independentisme democràtic: La punta de l’iceberg de les males praxis de les nostres institucions autonòmiques

El Secretariat Nacional de l’ANC ha aprovat per pràctica unanimitat la següent anàlisi i posicionament entorn del cas DGAIA i els serveis socials, i les seves conseqüències per a l’independentisme democràtic:

1. Mancança clara de recursos suficients per fer front a les necessitats socials, conseqüència de l’espoli fiscal que patim. És evident que tenim uns serveis socials, en general, ineficients i molt tensionats, no tenim prou recursos per reduir els efectes de la pobresa a Catalunya en un context de canvis socials molt accelerats. Caldria el doble de recursos, segons la Sindicatura de Comptes. A hores d’ara s’estima que a Catalunya hi ha un 35% de les llars afectades per pobresa infantil i familiar, a més de l’augment de població en els darrers anys (immigració en estat de pobresa). Cal que els serveis socialssiguin un dret universal. Calen més recursos: som conscients que només amb la independència podrem fer front als reptes del present i del futur.

2. Mala gestió, ineficiència i corrupteles en la gestió dels recursos disponibles. S’afavoreix una plataforma de portes giratòries, tant en els aspectes de gestió com en el control, tot amb una gestió indirecta. Cal una gestió directa dels serveis socials amb centres i programa, especialment en els controls. L’independentisme institucional no governa bé i això torpedina la imatge de la República que volem, afavorint a altres partits gestors com el PSC. Els informes de la Sindicatura de Comptes i de la Sindicatura de Greuges han posat de manifest irregularitats en la gestió econòmica i en la tramitació d’ajudes i prestacions. Aquestes deficiències han arribat fins i tot a la Fiscalia, qui té en el seu Estatut de Ministeri Fiscal l’obligació de protecció dels menors i d’inspecció dels Centres on són ingressats. Cal desenvolupar la cultura de la transparència.

3. No s’assumeixen les responsabilitats polítiques, entrant en un comportament negligent i corrupte de la nostra classe política. En conjunt, les males pràctiques d’algunes entitats del tercer sector i les mancances de la DGPPIA (abans DGAIA) han generat una pèrdua de confiança ciutadana. Una administració modèlica no pot deixar dubtes ni amagar res. Cal fer net.

4. La imatge és que els partits de l’establiment es tapen mútuament el desgavell, els abusos i les responsabilitats, cosa que facilita la crítica pública que capitalitzaespecialment l’extrema dreta. Tot plegat ajuda a fer inviable recuperar una majoria democràtica independentista al Parlament capaç de vetllar per uns serveis públics eficients. Només deixant clar el distanciament dels comportaments i actituds barroeres de l’actual govern i dels anteriors, es podrà transmetre una imatge de regeneració democràtica que permeti superar l’extrema dreta xenòfoba i avançar cap a la República Catalana.