Junts reclama ajuts perquè els ajuntaments puguin invertir a les urbanitzacions no recepcionades i evitar-ne el deteriorament
Toronjo: “No parlem només d’urbanisme, sinó de qualitat de vida i cohesió territorial”
El grup parlamentari de Junts ha aprovat al Parlament una proposta de resolució per desbloquejar la situació de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, una problemàtica que afecta centenars de municipis catalans i milers de veïns que viuen sense serveis bàsics com clavegueram o enllumenat. Davant d’aquest escenari, Junts ha reclamat un canvi normatiu per permetre que els ajuntaments puguin actuar directament en aquestes urbanitzacions i posa el focus en la necessitat d’una solució estructural. “No parlem només d’urbanisme, sinó de qualitat de vida, cohesió territorial i si acceptem o no que hi hagi ciutadans de primera i de segona”, ha assegurat la diputada Judith Toronjo.
Per això, Junts també insta el Govern a establir, abans que acabi l’any, una línia d’ajuts específica per als ajuntaments que els permeti assumir les inversions necessàries i “que vagin més enllà dels préstecs que només servirien per ajornar el problema”. “Cal un pla específic d’urbanitzacions equiparable a un pla de barris”, ha asseverat Toronjo.
Actualment, prop de la meitat de les 1.500 urbanitzacions existents a Catalunya es troben en aquesta situació. Es tracta d’urbanitzacions no recepcionades, on la normativa impedeix als ajuntaments invertir-hi recursos públics, tot i les mancances evidents.
Aquesta situació obliga els propietaris a assumir costos molt elevats per completar les obres d’urbanització, fet que ha provocat que moltes d’aquestes zones hagin quedat degradades amb problemes recurrents com fuites d’aigua, esvorancs en el paviment, mal funcionament del cablejat elèctric o manca de servei postal.
El problema és especialment greu en comarques com el Maresme i el Vallès Oriental, on es compten fins a 71 urbanitzacions no recepcionades, i que al Maresme afecta 22 de cada 30 municipis.
Amb aquesta iniciativa, Junts vol donar resposta a una problemàtica històrica que afecta el dia a dia de molts veïns i que, sense una actuació decidida, continuarà agreujant-se amb el pas del temps.
Barcelona, 8 d’abril de 2026
