Junts reclama ajuts perquè els ajuntaments puguin invertir a les urbanitzacions no recepcionades i evitar-ne el deteriorament
Junts per Catalunya 9-04-2026, 12:12
Toronjo: “No parlem només d’urbanisme, sinó de qualitat de vida i cohesió territorial”
El grup parlamentari de Junts ha aprovat al Parlament una proposta de resolució per desbloquejar la situació de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, una problemàtica que afecta centenars de municipis catalans i milers de veïns que viuen sense serveis bàsics com clavegueram o enllumenat. Davant d’aquest escenari, Junts ha reclamat un canvi normatiu per permetre que els ajuntaments puguin actuar directament en aquestes urbanitzacions i posa el focus en la necessitat d’una solució estructural. “No parlem només d’urbanisme, sinó de qualitat de vida, cohesió territorial i si acceptem o no que hi hagi ciutadans de primera i de segona”, ha assegurat la diputada Judith Toronjo.
Per això, Junts també insta el Govern a establir, abans que acabi l’any, una línia d’ajuts específica per als ajuntaments que els permeti assumir les inversions necessàries i “que vagin més enllà dels préstecs que només servirien per ajornar el problema”. “Cal un pla específic d’urbanitzacions equiparable a un pla de barris”, ha asseverat Toronjo.
Actualment, prop de la meitat de les 1.500 urbanitzacions existents a Catalunya es troben en aquesta situació. Es tracta d’urbanitzacions no recepcionades, on la normativa impedeix als ajuntaments invertir-hi recursos públics, tot i les mancances evidents.
Aquesta situació obliga els propietaris a assumir costos molt elevats per completar les obres d’urbanització, fet que ha provocat que moltes d’aquestes zones hagin quedat degradades amb problemes recurrents com fuites d’aigua, esvorancs en el paviment, mal funcionament del cablejat elèctric o manca de servei postal.
El problema és especialment greu en comarques com el Maresme i el Vallès Oriental, on es compten fins a 71 urbanitzacions no recepcionades, i que al Maresme afecta 22 de cada 30 municipis.
Amb aquesta iniciativa, Junts vol donar resposta a una problemàtica històrica que afecta el dia a dia de molts veïns i que, sense una actuació decidida, continuarà agreujant-se amb el pas del temps.
Barcelona, 8 d’abril de 2026
Der Schützenbezirk Bozen begrüßt das Olympische Feuer und die Olympischen Winterspiele in Südtirol
BOZEN – In dieser Woche läuft das Olympische Feuer durch Südtirol und auch durch unseren Bezirk. Gelaufen wird zuerst durch Terlan, dann Eppan mit Endspurt in Kaltern. Danach verlässt der Olympiatross unseren Bezirk und zieht weiter nach Tramin ins Unterland.
read more..Zum Tod des Abgeordneten und Rechtsanwaltes Dr. Roland Riz weist der Obmann des Südtiroler Heimatbundes Roland Lang auf einen Hinweis im Buch seines Vorgängers als SHB- Obmann und Freiheitskämpfers Sepp Mitterhofer hin.
read more..
Carme da Silva Méndez urxe o Goberno a utilizar os instrumentos legais ao seu alcance para aprobar con carácter urxente a exención de cotas mantendo os anos de cotización
A senadora do BNG exixe a Seguranza Social saber “cando e como” se aprobará despois de que o Goberno se mostrase favorábel a exonerar as cotas
read more..The main independence movement drives Malian forces out of large swathes of territory in an unlikely alliance with a jihadist organisation
read more..El grup parlamentari vol que el cap de l’Executiu doni explicacions per les presumptes actuacions l’expresident del Govern espanyol amb possibles afectacions a Catalunya
read more..Esquerra Republicana apuntala les prioritats de l’any polític al Parlament amb una jornada de treball a Sitges
Esquerra Republicana comença l’any polític al Parlament de Catalunya amb una jornada de treball del grup parlamentari des de Sitges per apuntalar les prioritats i objectius dels pròxims mesos a la cambra catalana. A més del grup sencer, hi ha participat també el president de l’organització, Oriol Junqueras, i l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, acompanyada del grup municipal d’Esquerra.
read more..Het aantal langdurig zieken in België blijft fors toenemen. Tussen 2020 en 2025 steeg hun aantal met 22 procent, van ongeveer 471.000 naar 576.000. Een opvallende en onderbelichte groep zijn de langdurig zieke Belgen die in het buitenland verblijven. In 2025 gaat het om 14.713 personen, een stijging met liefst 58 procent tegenover 2020.“Toen ik de cijfers van het RIZIV doornam, viel mij meteen op hoeveel langdurig zieken in het buitenland verblijven”, zegt Vlaams Belang-Kamerlid Ellen Samyn.“Ik stelde hierover in januari en februari 2025 schriftelijke vragen aan bevoegd minister Frank Vandenbroucke(Vooruit), maar kreeg nooit een antwoord. Het nieuws vandaag maakt duidelijk waarom het zo oorverdovend stil bleef.”
read more..