Junts registra al Congrés una iniciativa perquè Madrid deixi de passar la factura social a Catalunya
La iniciativa vol garantir que la protecció de les famílies vulnerables no recaigui sobre particulars
El Grup Parlamentari de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats ha registrat una Proposició no de Llei (PNL) amb l’objectiu de reforçar l’escut social a Catalunya des d’un principi clar: quan l’Estat espanyol exerceix les seves competències exclusives, ha d’assumir íntegrament el cost real de les decisions que adopta.
La iniciativa parteix d’un diagnòstic clar. Catalunya afronta una tensió social sostinguda derivada de la pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i treballadores, de l’augment de la pressió fiscal de l’Estat espanyol i de l’increment generalitzat del cost de la vida, especialment en àmbits com l’energia i l’habitatge. L’aplicació de llindars uniformes a escala estatal en matèria de vulnerabilitat i accés a prestacions no reflecteix el cost real de la vida a Catalunya, generant desequilibris materials en la protecció social.
Per a Junts, l’escut social ha de ser estructural, coherent i financerament sostenible. Ha de garantir drets efectius, però també seguretat jurídica i estabilitat institucional, evitant traslladar càrregues estructurals a la Generalitat, als ens locals o a particulars.
La proposta insta el govern espanyol a assumir íntegrament el cost real de totes les decisions adoptades en exercici de les seves competències exclusives en aquesta matèria.
En aquest sentit, es reclama que qualsevol ampliació de drets socials incorpori el finançament suficient. Pel que fa al sistema de dependència, regulat per la Llei 39/2006, es demana que l’aportació estatal a Catalunya superi el 50% del cost real del sistema, amb actualització del nivell mínim de finançament i publicació anual, desagregada per comunitats autònomes, de l’aportació efectivament executada.
Habitatge i desnonaments
En matèria d’habitatge, la iniciativa defensa que la protecció de la vulnerabilitat no pot comportar la socialització implícita de càrregues sobre propietaris, autònoms o persones jubilades que depenen d’una renda complementària. Per aquest motiu, la PNL reclama la cessió immediata a la Generalitat, als municipis i als consells comarcals de la totalitat dels sòls, solars i habitatges situats a Catalunya titularitat de la SAREB, entitat amb control públic majoritari derivada del procés de reestructuració financera. Aquesta cessió ha d’anar acompanyada del finançament necessari per a la rehabilitació i activació immediata dels actius amb finalitat social o assequible així com la reducciónde la burocràcia i els terminis per desenvolupar nou habitatge.
En el marc de les iniciatives relatives a l’anomenat “escut social”, Junts proposa acabar amb les mesures de suspensió generalitzada de desnonaments., les ocupacions no poden comptar amb cap tipus de protección. Concretament, es planteja articular un procediment administratiu d’urgència amb dotació pressupostària suficient perquè, en aquests casos de desnonament per manca de pagament del lloguer de persones vulnerables, i d’acord amb l’article 22.4 de la Llei d’Enjudiciament Civil, l’Estat pugui pagar el deute pendent. L’objectiu és que la protecció de la vulnerabilitat sigui assumida per l’administració i i en cap cas pels particulars.
La PNL també reclama culminar el traspàs efectiu i operatiu de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital a la Generalitat de Catalunya, amb transferència íntegra de recursos econòmics i capacitat plena de gestió.aquest traspàs permetria evitar solapaments i buits de cobertura amb les prestacions autonòmiques, reforçar la coordinació amb el sistema català de garanties i aplicar la prestació amb més proximitat i eficiència administrativa.
En l’àmbit energètic, Junts proposa suprimir amb caràcter general el gravamen del 7% sobre el valor de la producció d’energia elèctrica per tal de reduir la factura que paguen les famílies. A més, es demana garantir que qualsevol reducció fiscal o decisió regulatòria tingui un impacte automàtic, general i verificable en la factura final, amb mecanismes públics de transparència i seguiment de la formació de preus.
El Grup Parlamentari de Junts per Catalunya defensa que l’escut social ha de protegir la vulnerabilitat real amb finançament suficient, respecte competencial i responsabilitat institucional plena. “Quan l’Estat decideix en exercici de les seves competències exclusives, ha d’assumir íntegrament el cost de la seva decisió. La protecció social no pot generar desequilibris territorials ni traslladar càrregues estructurals a particulars o a administracions que no han pres la decisió ni en tenen la responsabilitat”, conclou la formació.
Madrid, 26 de febrer de 2026
Voor het nieuwe WK-lied van de Rode Duivels wordt gekozen voor Frans en Engels, zonder ook maar één woord Nederlands. In een land waar het Nederlands de meerderheidstaal is, is dat geen toeval, maar een keuze.
read more..Dans les démocraties européennes, le droit de vote des femmes paraît aujourd’hui évident. Pourtant, en Italie comme ailleurs, il est le fruit d’un long parcours, marqué par des résistances profondes et des conquêtes progressives.
read more..La Federació, amb un futur incert i en risc, compareix aquest dimarts al Parlament
read more..La sfida esistenziale che affrontano le democrazie europee e mondiali plasmerà un nuovo mondo, con nuove aree di influenza
read more..Brussels Vlaams Parlementslid Dominiek Lootens-Stael(Vlaams Belang) heeft in het Vlaams Parlement een voorstel ingediend om een belangenconflict in te roepen tegen een federaal wetsontwerp dat de zes Brusselse politiezones wil samenvoegen tot één zone. Het voorstel wordt vandaag geagendeerd tijdens de plenaire zitting. De partij steunt de fusie op zich wel, maar de concrete uitwerking ervandreigt de Vlaamse belangen in Brussel ernstig te schaden.“Dit wetsontwerp dreigt de Brusselse Vlamingen volledig buitenspel te zetten in het bestuur van hun eigen politie”, zegt Lootens-Stael.
read more..El CIEMEN i el PEN Català han presentat aquest dimecres a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el projecte d’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), coincidint amb el trentè aniversari de la seva proclamació a Barcelona el 1996. L’acte, davant una setantena de representants d’entitats, ha donat el tret de sortida a un procés internacional, participatiu i obert per adaptar aquest instrument de referència als canvis socials, tecnològics i polítics de les darreres dècades.
read more..El grupo nacionalista afirma que se devolverán a la UE más de 500
millones, entre 3.000 y 3.500 millones, sin ejecutar entre 2023 y 2025,
y 445 millones de ajuste
