El Parlament aprova impulsar el català en l’àmbit de la justícia a Catalunya
El Parlament de Catalunya ha debatut i votat la moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la situació de la justícia, impulsada per Junts per Catalunya, amb l’objectiu d’abordar reptes estructurals del sistema judicial com el desplegament de la Llei d’eficiència, la multireincidència, els recursos humans i la garantia dels drets lingüístics. La diputada Ariadna Urroz ha defensat la iniciativa destacant que “aborda qüestions clau com el desplegament de la Llei d’eficiència, la multireincidència, la necessitat de mitjans personals i la situació del català a la justícia”.
La cambra ha reiterat el mandat de donar compliment a l’article 9 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en l’àmbit judicial. En aquest sentit, Urroz ha afirmat que “avui aquest mandat no es compleix: el català no està garantit en l’àmbit judicial, i sense llengua pròpia no hi ha justícia plena”, tot defensant que el coneixement del català hauria de ser un requisit i no un mèrit per al personal de l’Administració de justícia.
Entre els punts que han prosperat, destaca la publicació d’indicadors mensuals i desagregats per partit judicial per fer seguiment del funcionament del sistema i avaluar l’impacte dels mitjans alternatius de resolució de conflictes (MASC). També s’ha aprovat l’ampliació del programa de beques per a opositors a carreres judicials i fiscals formats a Catalunya.
En l’àmbit de la modernització, la moció inclou la millora dels sistemes de videoconferència als jutjats, la implementació de l’expedient judicial electrònic en l’àmbit penal en un termini de sis mesos, i el desplegament de la Direcció Electrònica Habilitada única (DEHú) per a notificacions judicials.
Així mateix, el Parlament insta a estudiar les càrregues de treball reals dels òrgans judicials per adaptar les plantilles, incrementar el nombre de places de fiscals i lletrats de l’administració de justícia, restablir competències als jutjats de pau per celebrar matrimonis i reclamar la transferència íntegra de les taxes judicials recaptades a Catalunya. També s’ha acordat mantenir el model actual d’atenció individualitzada en matèria de violència sobre la dona als partits judicials de Lleida, Balaguer i Cervera.
Tanmateix, diversos punts rellevants de la moció no han estat aprovats. Entre aquests, destaca la proposta d’establir un protocol de coordinació en casos de multireincidència entre cossos policials, jutjats i ajuntaments; la recuperació de l’exempció de taxes judicials per a procediments de baixa quantia; així com la modificació de la normativa estatal per excloure determinats procediments —com els de família amb menors, processos monitoris o desnonaments— dels requisits de procedibilitat vinculats als MASC.
Finalment, la diputada també ha posat en relleu la necessitat de garantir un finançament adequat del sistema de justícia gratuïta i ha criticat l’actual model de taxes: “no pot ser que, per la manca de transferència de recursos per part de l’Estat, els ciutadans de Catalunya acabin assumint un doble gravamen”.
