El CIEMEN alerta que el català perd ús social i reclama mesures urgents
CIEMEN 21-04-2026, 10:31 language
En el marc de Sant Jordi, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha fet públic un nou posicionament en què alerta sobre la situació del català. El descens continuat del seu ús social, malgrat l’alt nivell de coneixement, n’és el principal indicador.
Segons les dades més recents, a Catalunya més del 90% de la població entén el català i prop del 80% el sap parlar. Tanmateix, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, només un 32,6% l’utilitza habitualment, una dada que evidencia una pèrdua clara de centralitat social.
El CIEMEN assenyala que aquesta distància entre coneixement i ús constitueix avui el principal repte per a la llengua catalana i posa en risc la seva funció com a llengua de cohesió social i de transmissió intergeneracional.
Àmbits de fragilitat i factors estructurals
L’entitat identifica diversos àmbits de fragilitat que expliquen aquesta situació, com ara la presència limitada del català en la justícia i en àmbits estatals, el seu ús insuficient en el món socioeconòmic i la manca de continguts i serveis en català en l’entorn digital i audiovisual. Aquests dèficits configuren un escenari de minorització funcional, en què la llengua és present però no plenament operativa en tots els àmbits de la vida social.
A més, alerta que la digitalització i el desenvolupament de la intel·ligència artificial poden generar noves formes d’exclusió si no es garanteix la presència del català en aquests entorns. En aquest sentit, el CIEMEN també apunta a les transformacions demogràfiques, la pressió de llengües globals i les inèrcies de substitució lingüística.
A més, alerta que la digitalització i el desenvolupament de la intel·ligència artificial poden generar noves formes d’exclusió si no es garanteix la presència del català. En paral·lel, apunta a factors estructurals com les transformacions demogràfiques, la pressió de llengües globals i les inèrcies de substitució lingüística.
Crida a un canvi de paradigma
Davant d’aquest escenari, el CIEMEN reclama respostes polítiques molt més decidides, sostingudes i amb més recursos, així com reformes legislatives que garanteixin plenament els drets lingüístics.
“El català no desapareix: el deixem de parlar”, afirma el president del CIEMEN, David Minoves, en un article publicat a l’ARA.
A l’article titulat, “L’única llengua que es perd és la que s’abandona“, Minoves hi subratlla també que la pèrdua d’ús no és un procés natural, sinó el resultat de desigualtats estructurals i de renúncies quotidianes, i apel·la a la responsabilitat col·lectiva per revertir aquesta tendència.
Al mateix temps, en el posicionament, el CIEMEN exigeix als governs dels territoris de parla catalana que incrementin els recursos i les polítiques lingüístiques per consolidar el català com a llengua de cohesió social i garantir-ne l’ús efectiu en tots els àmbits.
Impuls internacional dels drets lingüístics
D’acord amb el seu compromís amb la defensa de la diversitat lingüística —com a principi fonamental de les societats democràtiques i patrimoni col·lectiu de la humanitat—, el CIEMEN impulsa, conjuntament amb el PEN Català, un procés internacional per actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. L’objectiu és adaptar-la als reptes actuals, especialment en l’àmbit digital, i reforçar els mecanismes de garantia d’aquests drets. La Declaració Universal dels Drets Lingüístics es va proclamar a Barcelona l’any 1996. Ara, trenta anys després, s’inicia la seva actualització.
Més enllà del Principat
El posicionament del CIEMEN aborda la situació del català arreu de tots els Països Catalans i també de l’occità, aranès a l’Aran, i de la llengua de signes catalana, que comparteixen dinàmiques de vulnerabilitat similars. En el cas de l’aranès, es constata una situació condicionada per factors estructurals com la pressió de llengües hegemòniques i les transformacions demogràfiques, mentre que en l’àmbit de la llengua de signes catalana, tot i els avenços en reconeixement i visibilitat, encara persisteixen mancances en recursos, accés a l’educació i garanties efectives d’ús.
El partit menorquinista considera que durant 10 anys s’ha menyspreat la ciutadania menorquina amb l’intent d’implantar una torre virtual mentre s’agreujava la precarietat de la torre actual
read more..Sinn Féin Poblachtach sends solidarity greeting to those partaking in the large protests against rising fuel costs across the Twenty-Six Counties. The protests are being led mainly by farmers, hauliers and others deeply affected by the rising costs of fuel.
read more..In keinem demokratischen Land gibt es einen ähnlichen Inlandsgeheimdienst wie in Deutschland, den Verfassungsschutz. Warum brauchen wir ihn dann in Deutschland?
read more..LOS ANDALUCISTAS Y LOS VECINOS LOGRAN FRENAR LA PLANTA DE BIOMETANO EN ANDÚJAR TRAS MESES DE PRESIÓN SOCIAL Y POLÍTICA
Andalucía Por Sí – Andalucistas presenta una guía para que los ayuntamientos puedan defenderse de las macroplantas de biogás y biometano
read more..
Presas censura que, malia as promesas de Rueda, quedaron sen executar 23 M€ para acceso á vivenda ou 82 de Medio Rural no peor ano dos lumes
read more..Être présent ne peut pas être un choix limité aux périodes électorales. Pour un mouvement enraciné dans son territoire, être présent signifie accompagner la communauté chaque jour, tout au long de l’année, en partageant ses défis, ses attentes et ses perspectives. C’est dans cette présence constante que se mesure la crédibilité de l’action politique.
read more..La récente séquence politique autour de la proposition de loi visant au rétablissement d’une région Alsace a eu le mérite de clarifier les positions, de révéler certaines divergences au sein des groupes politiques nationaux et de mettre en lumière les arguments de chacun.
read more..„Der Unterschuss, den die gesetzlichen Krankenkassen einfahren, weil sich der Bund bei den Bürgergeldbeziehenden einen schlanken Fuß macht und die Kosten nicht umfänglich trägt ist nicht nur nicht fair, er ist ungerecht. Leistungen für Bürgergeldbeziehende sind richtig und wichtig – aber sie müssen aus dem Bundeshaushalt finanziert werden.“
Dr. Michael Schunck zu TOP 31+34 - Bundesratsinitiative zur kostendeckenden Steuerfinanzierung der Krankenversicherungsbeiträge für Bürgergeldbeziehende - Keine Einführung von Karenztagen (Drs. 20/4367 + 20/4374)
