El CIEMEN alerta que el català perd ús social i reclama mesures urgents
En el marc de Sant Jordi, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha fet públic un nou posicionament en què alerta sobre la situació del català. El descens continuat del seu ús social, malgrat l’alt nivell de coneixement, n’és el principal indicador.
Segons les dades més recents, a Catalunya més del 90% de la població entén el català i prop del 80% el sap parlar. Tanmateix, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, només un 32,6% l’utilitza habitualment, una dada que evidencia una pèrdua clara de centralitat social.
El CIEMEN assenyala que aquesta distància entre coneixement i ús constitueix avui el principal repte per a la llengua catalana i posa en risc la seva funció com a llengua de cohesió social i de transmissió intergeneracional.
Àmbits de fragilitat i factors estructurals
L’entitat identifica diversos àmbits de fragilitat que expliquen aquesta situació, com ara la presència limitada del català en la justícia i en àmbits estatals, el seu ús insuficient en el món socioeconòmic i la manca de continguts i serveis en català en l’entorn digital i audiovisual. Aquests dèficits configuren un escenari de minorització funcional, en què la llengua és present però no plenament operativa en tots els àmbits de la vida social.
A més, alerta que la digitalització i el desenvolupament de la intel·ligència artificial poden generar noves formes d’exclusió si no es garanteix la presència del català en aquests entorns. En aquest sentit, el CIEMEN també apunta a les transformacions demogràfiques, la pressió de llengües globals i les inèrcies de substitució lingüística.
A més, alerta que la digitalització i el desenvolupament de la intel·ligència artificial poden generar noves formes d’exclusió si no es garanteix la presència del català. En paral·lel, apunta a factors estructurals com les transformacions demogràfiques, la pressió de llengües globals i les inèrcies de substitució lingüística.
Crida a un canvi de paradigma
Davant d’aquest escenari, el CIEMEN reclama respostes polítiques molt més decidides, sostingudes i amb més recursos, així com reformes legislatives que garanteixin plenament els drets lingüístics.
“El català no desapareix: el deixem de parlar”, afirma el president del CIEMEN, David Minoves, en un article publicat a l’ARA.
A l’article titulat, “L’única llengua que es perd és la que s’abandona“, Minoves hi subratlla també que la pèrdua d’ús no és un procés natural, sinó el resultat de desigualtats estructurals i de renúncies quotidianes, i apel·la a la responsabilitat col·lectiva per revertir aquesta tendència.
Al mateix temps, en el posicionament, el CIEMEN exigeix als governs dels territoris de parla catalana que incrementin els recursos i les polítiques lingüístiques per consolidar el català com a llengua de cohesió social i garantir-ne l’ús efectiu en tots els àmbits.
Impuls internacional dels drets lingüístics
D’acord amb el seu compromís amb la defensa de la diversitat lingüística —com a principi fonamental de les societats democràtiques i patrimoni col·lectiu de la humanitat—, el CIEMEN impulsa, conjuntament amb el PEN Català, un procés internacional per actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. L’objectiu és adaptar-la als reptes actuals, especialment en l’àmbit digital, i reforçar els mecanismes de garantia d’aquests drets. La Declaració Universal dels Drets Lingüístics es va proclamar a Barcelona l’any 1996. Ara, trenta anys després, s’inicia la seva actualització.
Més enllà del Principat
El posicionament del CIEMEN aborda la situació del català arreu de tots els Països Catalans i també de l’occità, aranès a l’Aran, i de la llengua de signes catalana, que comparteixen dinàmiques de vulnerabilitat similars. En el cas de l’aranès, es constata una situació condicionada per factors estructurals com la pressió de llengües hegemòniques i les transformacions demogràfiques, mentre que en l’àmbit de la llengua de signes catalana, tot i els avenços en reconeixement i visibilitat, encara persisteixen mancances en recursos, accés a l’educació i garanties efectives d’ús.
