S’està intentant instal·lar en el debat públic una idea tan simple com falsa: que els problemes de Rodalies de Catalunya es resoldrien si el servei passés a mans de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). És un relat atractiu, fàcil d’explicar i útil políticament. Però és també una fal·làcia política i tècnica que evita afrontar les responsabilitats reals.

FGC i Rodalies no són dos models alternatius d’un mateix servei. Són sistemes radicalment diferents, i presentar-los com a equivalents és desinformar deliberadament.

FGC gestiona prop de 190 km de xarxa, pràcticament tota metropolitana, amb infraestructures pròpies, serveis d’alta freqüència i un control quasi absolut de l’operació. Rodalies supera els 1.100 km de vies, travessa tot el territori, integra serveis suburbans, regionals i de mitjana distància i comparteix infraestructura amb mercaderies i llarga distància. La propietat de les vies és d’ADIF i la capacitat del sistema està limitada per colls d’ampolla històrics.

No és una diferència de grau, és una diferència de naturalesa. Insistir que “si FGC ho gestionés, funcionaria millor” és ignorar que FGC funciona precisament perquè no gestiona una xarxa com Rodalies. El seu èxit no és extrapolable sense destruir les condicions que el fan possible. Pretendre que una empresa pensada per a un model suburbà absorbeixi una xarxa ferroviària regional és no entendre res.

El problema de Rodalies no és només el logotip del gestor. És la infraestructura.
Dècades de dèficit inversor, senyalització obsoleta, nodes saturats com Sants, Plaça Catalunya o Montcada, i una xarxa que opera constantment al límit de la seva capacitat. Cap d’aquests problemes es resol amb un traspàs a FGC…

Aquí és on el debat esdevé políticament còmode, però fals. Proposar FGC com a solució és màgia, és mentida i no resol el problema, ans al contrari. Aquesta proposta posa en risc un operador públic que avui funciona bé. FGC és eficient perquè gestiona una xarxa coherent, dimensionada i sota control. Forçar-la a assumir Rodalies significaria multiplicar la seva estructura, assumir una infraestructura que no controla i heretar un sistema degradat. No és reformar Rodalies: és contaminar FGC. El resultat previsible no seria unes Rodalies que funcioni com FGC, sinó uns FGC que deixi de funcionar com ho fa avui.

El debat real és si es vol dotar Rodalies dels recursos, de les infraestructures i de la governança adequades a una xarxa ferroviària de país. El traspàs del servei de rodalies a la Generalitat, aborda tot això pas a pas i analitza les inversions estructurals necessàries, la planificació ferroviària a llarg termini, les responsabilitats pressupostàries de l’Estat i els costos que ha de permetre situar la xarxa de Rodalies al nivell que els catalans i catalanes necessiten.

El traspàs ens alinea a tots en la millora Rodalies, i posa el focus clarament en el problema: qui gestiona, com es gestiona, quina infraestructura, quin compromís pressupostari, quants milers de milions cal invertir i en quants anys, amb quin model de governança i amb quina capacitat real de decisió.

No és fàcil ni estem d’acord en tot però, ara com ara, és l’única solució que hi ha i, per tant, l’única que avança. Si algú té una solució millor, que l’expliqui. Aquest país no pot viure de proclames constants, necessita propostes i solucions. FGC no és la solució a Rodalies, és l’excusa perfecta per no afrontar el problema de fons. Menys comparacions simplistes i més rigor polític i tècnic.

https://www.esquerra.cat/rodalies-i-fgc-una-comparacio-interessada-que-no-resol-el-problema/