El CIEMEN reivindica els drets lingüístics com a eina clau per a la pau al Kurdistan en el Fòrum per la Pau i la Llibertat d’Amed
CIEMEN 16-05-2026, 17:33 minorities, language, international
L’entitat catalana ha participat en el panell sobre drets lingüístics i processos de pau organitzat conjuntament amb l’Amed Kurdish Institute, coincidint amb la celebració del Dia de la Llengua Kurda. Durant la jornada, el CIEMEN ha compartit l’experiència catalana en la defensa de la llengua i ha reivindicat que el reconeixement dels drets lingüístics és una condició indispensable per garantir una pau justa, la convivència democràtica i la supervivència de les llengües amenaçades.
El CIEMEN participa aquests dies en el Fòrum per la Pau Social i la Llibertat (Foruma Aştî û Azadiya Civakî) organitzat per la Municipalitat Metropolitana d’Amed, al Kurdistan del Nord. En el marc del fòrum, el CIEMEN i l’Amed Kurdish Institute han organitzat el panell “Declaració Universal dels Drets Lingüístics, del dret a la llibertat d’expressió i de l’estatut i els drets de la llibertat d’expressió en els processos de pau”, un espai de debat i reflexió sobre el paper dels drets lingüístics en la construcció d’una pau justa i duradora.
Declaració Universal dels Drets Lingüístics protegir les llengües amenaçades
Trenta anys després de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics signada a Barcelona, el panell impulsat pel CIEMEN ha reivindicat la vigència d’aquell text i la necessitat d’avançar cap a mecanismes internacionals vinculants per protegir les llengües amenaçades. Durant la sessió s’ha recordat que més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer abans de final de segle si no es garanteixen drets lingüístics efectius.
En aquest sentit, el responsable de cooperació del CIEMEN, Arnau Piqué, ha alertat que “una llengua es mor cada dues setmanes” i ha defensat que la Declaració Universal dels Drets Lingüístics és “una necessitat per preservar les llengües del món, que són un patrimoni de tota la humanitat”.
Reconèixer una llengua és reconèixer una comunitat, un poble i una realitat
Durant el fòrum, els representants del CIEMEN han compartit també l’experiència catalana en la defensa i normalització de la llengua, posant en relleu que el reconeixement dels drets lingüístics no és fruit de concessions institucionals sinó de la mobilització sostinguda de la societat civil. En aquest context, el president del CIEMEN, David Minoves, ha remarcat que “reconèixer una llengua vol dir reconèixer uns drets lingüístics, però sobretot reconèixer una comunitat, un poble i una realitat”.
Minoves ha defensat que els drets lingüístics són una peça central de qualsevol procés de pau i convivència democràtica: “Per a una pau justa, primer cal acceptar el dret de l’altre a existir i a ser diferent”. També ha destacat que la llengua materna és “el primer espai de socialització” i un element fonamental de la identitat col·lectiva, advertint que negar aquest reconeixement impedeix garantir altres drets en igualtat de condicions.
Compromís amb el procés de pau i d’emancipació del Kurdistan
El president del CIEMEN ha volgut expressar igualment el compromís de l’entitat amb el procés de pau al Kurdistan i amb el desenvolupament de la societat kurda: “Des del CIEMEN i des de Catalunya volem saludar el procés de pau i d’emancipació del Kurdistan, perquè només respectant els drets col·lectius dels pobles, inclosos els drets lingüístics, podrem garantir una pau justa”. Minoves ha qualificat el fòrum com “un punt d’inflexió important per al procés de pau”.
Per la seva banda, el director del CIEMEN, Jordi Garrell, ha explicat el procés de redacció i desplegament de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i ha encoratjat les organitzacions i participants kurds a sumar-se “a un projecte global” basat en aliances internacionals, l’intercanvi d’estratègies i la defensa compartida dels drets lingüístics.
Dia de la Llengua Kurda
La participació del CIEMEN en el fòrum coincideix, a més, amb la celebració aquest 15 de maig del Dia de la Llengua Kurda, una jornada commemorativa que recorda la publicació de Hawar, la primera revista kurda editada amb alfabet llatí a Damasc l’any 1932 sota la direcció de Celadet Alî Bedirxan. Hawar va representar un punt d’inflexió per a la llengua i la literatura kurdes i s’ha convertit en un símbol de resistència cultural i lingüística del poble kurd. Precisament, aquest llegat i els reptes actuals per garantir la supervivència i la normalització del kurd han estat alguns dels eixos centrals del debat celebrat a Amed.
En aquest marc, la segona part del panell ha comptat amb la participació de representants de l’Amed Kurdish Institute, que han abordat qüestions com l’estatus legal del kurd, les polítiques lingüístiques, la descolonització del coneixement i els obstacles per a l’ús de la llengua kurda a l’espai públic. Les conclusions dels debats es recolliran en un informe amb recomanacions pràctiques i polítiques d’abast regional i internacional per a la protecció, el desenvolupament i la institucionalització de les llengües amenaçades.
Durant el viatge a Amed, el CIEMEN també ha aprofitat per reunir-se amb diferents actors kurds, entre ells, l’Ajuntament d’Amed/Diyarbakır per continuar explorant línies de cooperació i solidaritat.
Il 2026 segna un anniversario significativo per la Valle d’Aosta: ottant’anni dalla ricostituzione di numerosi comuni che, ancora oggi, rappresentano l’assetto amministrativo dei nostri enti locali. Una scelta che ha contribuito a rafforzare la presenza istituzionale e a dare forma a una regione unica nel suo genere, profondamente federalista e legata alle sue comunità locali.
read more..In de Kamer vroeg volksvertegenwoordiger Kurt Moons(Vlaams Belang) aan eerste minister Bart De Wever(N-VA) waarom hij vasthoudt aan een systeem dat de werkende en ondernemende Vlaming treft, nu zijn eigen coalitiegenoten hem openlijk beginnen af te vallen."De centenindex is een belasting op arbeid", aldus Moons."En De Wever staat er ondertussen vrijwel alleen voor, met als enige trouwe bondgenoot uitgerekend de socialist Frank Vandenbroucke."
read more..Cari Amici,
buona domenica e ben ritrovati con l’appuntamento settimanale con “La Settimana Leghista”, la newsletter per tenervi aggiornati sull’attività della Lega a tutti i livelli, al Governo, in Parlamento, in Europa e sui territori.
Questa settimana è iniziata con i risultati delle elezioni amministrative, che hanno visto il centrodestra ottenere ottimi risultati in tutta Italia, a partire dai successi di Venezia e Reggio Calabria. Ancora una volta, chi pronosticava una battuta d’arresto del centrodestra ha dovuto fare i conti con la realtà delle urne.
Grazie a tutti gli elettori che hanno dato fiducia alla Lega e ai suoi candidati. Un ringraziamento particolare ai militanti, agli amministratori e ai candidati che hanno portato il simbolo della Lega sui territori con passione, impegno e coraggio, spesso affrontando campagne elettorali difficili e, in alcuni casi, praticamente contro tutti. Fra i migliori risultati ottenuti spiccano Macerata (12,87%), Chieti (10,95%), Lecco (10,64%) e Reggio Calabria (6,81%), città nelle quali il consenso alla Lega è cresciuto rispetto alle elezioni europee del 2024.
E ora avanti tutta: domenica 7 e lunedì 8 giugno appuntamento con i ballottaggi, per continuare a portare buon governo, concretezza e buonsenso sui territori.
Anche questa settimana la Lega ha continuato a lavorare con determinazione sui temi della sicurezza, del sostegno alle imprese, della difesa del lavoro italiano e della tutela delle famiglie, portando avanti proposte e risultati concreti nell’interesse dei cittadini.
Matteo Salvini
Se vi è piaciuta questa newsletter, potete invitare i vostri amici a iscriversi, per essere sempre più numerosi. È molto semplice: basta compilare il modulo che trovate qui: legaonline.it/newsletter.
read more..Liga socijaldemokrata Vojvodine – VOJVOĐANI nije iznenađena činjenicom da obnova gradskog stadiona u Zrenjaninu traje već šest godina.
read more..In zijn nieuwe boek ‘Het papieren continent’ fileert Johan Van Overtveldt (N-VA) kritisch als altijd het gebrek aan ‘macht, slagkracht en realiteitszin’ van de EU. Dat zijn recepten vaker naar meer integratie neigen, steekt hij niet weg. ‘Als de feiten veranderen, verander ik mijn mening. En u?’, zo citeert hij de econoom John Maynard Keynes. Lees hieronder het interview in De Tijd.
read more..In einem Brief hat der Südtiroler Heimatbund den Bürgermeister der Marktgemeinde Naturns, Herrn Zeno Christanell, über die mit Regionalgesetz vorgesehenen Gebrauch der Trikoloreschleife bzw. des Bürgermeisterkette aufgeklärt. Denn mit der Trikoloreschleife vertretet ein Bürgermeister die römische Regierung, mit dem Medaillon die Gemeindeverwaltung.
read more..Anlässlich der heute vorgestellten Olympia-Informationskampagne von Land und Stadt Kiel erklärt die sportpolitische Sprecherin der SSW-Landtagsfraktion, Sybilla Nitsch:
"Es geht hier um mehr als Segelwettbewerbe und olympisches Flair - es geht um eine Entwicklungschance für Kiel, die die Stadt nachhaltig verändern kann. Insofern begrüßen wir als SSW sowohl die Bewerbung an sich als auch die Tatsache, dass die Kielerinnen und Kieler im Rahmen eines Bürgerentscheides selbst darüber bestimmen dürfen. Schließlich geht es hier um ihre Stadt, ihre Steuern und ihre Zukunft.
jer je zima
jer su blagdani
jer nema radnika