El CIEMEN reivindica els drets lingüístics com a eina clau per a la pau al Kurdistan en el Fòrum per la Pau i la Llibertat d’Amed

L’entitat catalana ha participat en el panell sobre drets lingüístics i processos de pau organitzat conjuntament amb l’Amed Kurdish Institute, coincidint amb la celebració del Dia de la Llengua Kurda. Durant la jornada, el CIEMEN ha compartit l’experiència catalana en la defensa de la llengua i ha reivindicat que el reconeixement dels drets lingüístics és una condició indispensable per garantir una pau justa, la convivència democràtica i la supervivència de les llengües amenaçades.

El CIEMEN participa aquests dies en el Fòrum per la Pau Social i la Llibertat (Foruma Aştî û Azadiya Civakî) organitzat per la Municipalitat Metropolitana d’Amed, al Kurdistan del Nord. En el marc del fòrum, el CIEMEN i l’Amed Kurdish Institute han organitzat el panell “Declaració Universal dels Drets Lingüístics, del dret a la llibertat d’expressió i de l’estatut i els drets de la llibertat d’expressió en els processos de pau”, un espai de debat i reflexió sobre el paper dels drets lingüístics en la construcció d’una pau justa i duradora.

Declaració Universal dels Drets Lingüístics protegir les llengües amenaçades

Trenta anys després de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics signada a Barcelona, el panell impulsat pel CIEMEN ha reivindicat la vigència d’aquell text i la necessitat d’avançar cap a mecanismes internacionals vinculants per protegir les llengües amenaçades. Durant la sessió s’ha recordat que més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer abans de final de segle si no es garanteixen drets lingüístics efectius.

En aquest sentit, el responsable de cooperació del CIEMEN, Arnau Piqué, ha alertat que “una llengua es mor cada dues setmanes” i ha defensat que la Declaració Universal dels Drets Lingüístics és “una necessitat per preservar les llengües del món, que són un patrimoni de tota la humanitat”.

Reconèixer una llengua és reconèixer una comunitat, un poble i una realitat

Durant el fòrum, els representants del CIEMEN han compartit també l’experiència catalana en la defensa i normalització de la llengua, posant en relleu que el reconeixement dels drets lingüístics no és fruit de concessions institucionals sinó de la mobilització sostinguda de la societat civil. En aquest context, el president del CIEMEN, David Minoves, ha remarcat que “reconèixer una llengua vol dir reconèixer uns drets lingüístics, però sobretot reconèixer una comunitat, un poble i una realitat”.

Minoves ha defensat que els drets lingüístics són una peça central de qualsevol procés de pau i convivència democràtica: “Per a una pau justa, primer cal acceptar el dret de l’altre a existir i a ser diferent”. També ha destacat que la llengua materna és “el primer espai de socialització” i un element fonamental de la identitat col·lectiva, advertint que negar aquest reconeixement impedeix garantir altres drets en igualtat de condicions.

Compromís amb el procés de pau i d’emancipació del Kurdistan

El president del CIEMEN ha volgut expressar igualment el compromís de l’entitat amb el procés de pau al Kurdistan i amb el desenvolupament de la societat kurda: “Des del CIEMEN i des de Catalunya volem saludar el procés de pau i d’emancipació del Kurdistan, perquè només respectant els drets col·lectius dels pobles, inclosos els drets lingüístics, podrem garantir una pau justa”. Minoves ha qualificat el fòrum com “un punt d’inflexió important per al procés de pau”.

Per la seva banda, el director del CIEMEN, Jordi Garrell, ha explicat el procés de redacció i desplegament de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i ha encoratjat les organitzacions i participants kurds a sumar-se “a un projecte global” basat en aliances internacionals, l’intercanvi d’estratègies i la defensa compartida dels drets lingüístics.

Dia de la Llengua Kurda

La participació del CIEMEN en el fòrum coincideix, a més, amb la celebració aquest 15 de maig del Dia de la Llengua Kurda, una jornada commemorativa que recorda la publicació de Hawar, la primera revista kurda editada amb alfabet llatí a Damasc l’any 1932 sota la direcció de Celadet Alî Bedirxan. Hawar va representar un punt d’inflexió per a la llengua i la literatura kurdes i s’ha convertit en un símbol de resistència cultural i lingüística del poble kurd. Precisament, aquest llegat i els reptes actuals per garantir la supervivència i la normalització del kurd han estat alguns dels eixos centrals del debat celebrat a Amed.

En aquest marc, la segona part del panell ha comptat amb la participació de representants de l’Amed Kurdish Institute, que han abordat qüestions com l’estatus legal del kurd, les polítiques lingüístiques, la descolonització del coneixement i els obstacles per a l’ús de la llengua kurda a l’espai públic. Les conclusions dels debats es recolliran en un informe amb recomanacions pràctiques i polítiques d’abast regional i internacional per a la protecció, el desenvolupament i la institucionalització de les llengües amenaçades.

Durant el viatge a Amed, el CIEMEN també ha aprofitat per reunir-se amb diferents actors kurds, entre ells, l’Ajuntament d’Amed/Diyarbakır per continuar explorant línies de cooperació i solidaritat.

https://www.ciemen.cat/2026/05/15/el-ciemen-reivindica-els-drets-linguistics-com-a-eina-clau-per-a-la-pau-al-kurdistan-en-el-forum-per-la-pau-i-la-llibertat-damed/