L’Assemblea denuncia el patró de discriminació estructural que pateix el poble català per part de l’Estat espanyol davant de l’ONU

L’Assemblea Nacional Catalana, l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO), i Geneva for Human Rights (GDH) han presentat un informe a un organisme de Nacions Unides denunciant diverses discriminacions que el poble català pateix per part de l’Estat. L’informe, presentat abans de l’examen de l’Estat espanyol, que tindrà lloc durant la 118a sessió del Comitè, prevista per l’agost de 2026, exposa el patró sistèmic de discriminació que pateix el poble català i que afecta els seus drets culturals, civils, polítics i econòmics.

L’informe identifica, entre d’altres, la discriminació lingüística; la normalització del discurs d’odi contra els catalans; el lawfare i l’aplicació inconsistent de la llei d’amnistia de 2024. També destaca les restriccions a la participació política i a la societat civil, el Catalangate i la persistent discriminació econòmica i infrafinançament en serveis públics i infraestructures. En conjunt, aquestes qüestions interrelacionades mostren una dinàmica de discriminació estructural que erosiona la capacitat del poble català per preservar la seva llengua i cultura, participar en els processos democràtics, reduir desigualtats socials i gaudir d’igualtat davant la llei.

L’informe també expressa una preocupació especial per la manca d’un compromís real de l’Estat espanyol amb els mecanismes internacionals de drets humans, ja que l’omissió de la situació catalana en els processos d’informació d’Espanya, juntament amb la implementació limitada de recomanacions prèvies, reflecteix una tendència més àmplia de manca de col·laboració i planteja dubtes sobre la voluntat de l’Estat de complir plenament les seves obligacions internacionals.

El document s’ha fet arribar al Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial (CERD), un organisme de Nacions Unides format per experts independents que vetlla per l’aplicació de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial (ICERD). La Convenció fa referència a “qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència basada en la raça, el color, l’ascendència o l’origen nacional o ètnic que tingui per objecte o efecte anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans […]”. En diverses ocasions, el Comitè ha tractat el poble català i el basc com a grups que havien de ser monitorats i han demanat informació a l’Estat espanyol, els anys 1974 i 1979. Tanmateix, l’Estat s’ha negat a reconèixer l’aplicabilitat de la Convenció al poble català, argumentant que a l’Estat només hi ha “cultures regionals”.

Malgrat tot, tal com recorda l’UNPO, el poble català constitueix un grup diferenciat caracteritzat per una llengua compartida, continuïtat històrica i identitat cultural pròpia. Això genera una identitat nacional duradora que s’ajusta als criteris protegits per l’article 1 (1) de la Convenció. A més, tal com estableix la Recomanació General núm. 8, la identificació d’un grup protegit s’ha de basar en la seva autodefinició i no en el reconeixement de l’Estat.

A partir de conclusions dels Procediments Especials de l’ONU, dels òrgans de tractats, dels mecanismes del Consell d’Europa, de decisions judicials del Tribunal Europeu de Drets Humans i d’investigacions independents d’organitzacions com Amnistia Internacional i Citizen Lab, l’informe demostra que aquestes qüestions formen un patró global de discriminació estructural.

Per això, les organitzacions demanen al CERD que insti Espanya a adoptar reformes immediates, concretes i estructurals per garantir el compliment total de la ICERD. Això inclou protegir els drets lingüístics i promoure una educació inclusiva i la cohesió social per fomentar el respecte a la diversitat; posar fi a l’ús indegut de la legislació penal i reformar el Codi Penal i les lleis relacionades; garantir l’aplicació coherent i imparcial de la llei d’amnistia de 2024; combatre el discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries; i abordar la discriminació econòmica estructural i les desigualtats en infraestructures públiques que afecten els catalans.

https://assemblea.cat/lassemblea-denuncia-el-patro-de-discriminacio-estructural-que-pateix-el-poble-catala-per-part-de-lestat-espanyol-davant-de-lonu/