El CIEMEN i el PEN Català impulsen l’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics trenta anys després de la seva proclamació
Trenta anys després de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) a Barcelona (1996), el CIEMEN i el PEN Català presenten conjuntament un ambiciós projecte internacional per actualitzar aquest text de referència i adequar-lo als profunds canvis socials, tecnològics i polítics del segle XXI. La presentació pública del projecte d’actualització es farà a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) dimecres 15 d’abril a les 19 h.
La iniciativa neix amb l’objectiu de reforçar la protecció efectiva dels drets lingüístics arreu del món i situar-los al centre de les agendes democràtiques, culturals i de drets humans. El projecte compta amb el suport d’una àmplia xarxa d’entitats i institucions, entre les quals Linguapax, Plataforma per la Llengua, Xarxa Vives d’Universitats, Òmnium Cultural o ELEN, i es planteja com un procés obert, participatiu i d’abast global.
Una resposta als nous desafiaments globals
L’actualització de la DUDL vol donar resposta a reptes emergents com la digitalització accelerada, l’impacte de la intel·ligència artificial, les migracions internacionals, els conflictes armats o els processos de minorització lingüística. També abordarà aspectes clau com els drets lingüístics en entorns digitals i educatius, així com la protecció davant processos d’assimilació forçada.
Segons dades de la UNESCO, més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer durant aquest segle si no s’estableix un marc internacional efectiu de protecció. En aquest context, el projecte aspira a impulsar el reconeixement formal dels drets lingüístics dins del sistema de les Nacions Unides.
Un procés internacional i participatiu
El projecte es desenvoluparà en diverses fases fins al 2028, amb l’objectiu final de presentar la nova Declaració davant dels organismes de drets humans de l’ONU. A partir del 15 d’abril de 2026, institucions, experts i entitats d’arreu del món podran fer arribar les seves aportacions per contribuir a la redacció del nou text. Aquest procés vol esdevenir també un espai de debat i mobilització global en defensa de la diversitat lingüística com a patrimoni comú de la humanitat.
Segons el president del CIEMEN, David Minoves, “els drets lingüístics no cauen del cel”, i per això, “és tan necessari aquesta actualització”. El president de l’entitat coimpulsora del projecte ha remarcat que la Declaració “continua sent un referent trenta anys després, però el món ha canviat profundament. Necessitem un instrument actualitzat que garanteixi que totes les llengües —i, per tant, totes les comunitats— puguin viure amb dignitat i en igualtat de condicions en un context global cada cop més complex”. Per a Minoves, l’actualització és imprescindible “per incorporar nous àmbits com l’entorn digital o la intel·ligència artificial, però també per reforçar el reconeixement dels drets lingüístics com a drets humans efectius, amb mecanismes reals de protecció i reparació.”
Per la seva banda, Vicenta Tasa, coordinadora del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, directora de la càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València i coimpulsora del projecte, ha afirmat que la declaració ha servit fins ara per augmentar la pressió sobre els estats i per contribuir a revertir les polítiques lingüístiques assimilacionistes i uniformitzadores de les seves minories lingüístiques. Ha afirmat que “totes les persones tenim dret a viure en la nostra llengua en el nostre país. Els drets lingüístics són drets humans bàsics i previs a la possibilitat de gaudir-ne d’altres”. Tasa reafirma que sense el reconeixement i garantia real dels drets lingüístics no són possibles altres drets humans de forma plena com ara la llibertat d’expressió, la participació política, o els drets a la cultura, l’educació, la salut i a un judici just. Finalitza dient que “Això ha de ser un dels eixos del debat de la nova Declaració: entendre que si no hi ha drets lingüístics, la resta de drets humans es devaluen”.
Un llegat que mira cap al futur
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics, proclamada el 6 de juny de 1996 en el marc del Congrés Mundial de Drets Lingüístics, va suposar un punt d’inflexió en el reconeixement internacional del dret a la llengua. Tot i no ser jurídicament vinculant, ha estat una eina clau per a institucions, governs i moviments socials durant gairebé tres dècades.
Amb aquesta actualització, el CIEMEN i el PEN Català volen mantenir viu l’esperit de 1996 i reforçar-lo, situant la dignitat de totes les llengües al centre del debat global sobre els drets humans i la justícia.
Calendari previst
- 2026: Recollida d’aportacions (abril-desembre)
- 2026–2027: Redacció i revisió del nou text
- Novembre 2027: Presentació pública a Barcelona
- 2028: Presentació davant l’ONU i la UNESCO
Entitats que donen suport del projecte impulsat pel PEN Català i el CIEMEN
Linguapax, Plataforma per la Llengua, GliDi, GELA, Garabide, Kontseilua, Hizkuntz Eskubideen Behatokia, A Mesa pola Normalización Lingüística, la Xarxa Vives d’Universitats, ELEN, el PEN Internacional, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, i Òmnium Cultural. El projecte és un procés obert, participatiu i internacional.
Zur Antwort der Landesregierung auf seine Kleine Anfrage zur Aufgabenkritik in der Landesverwaltung (Drucksache 20/4120) erklärt der Vorsitzende der SSW-Landtagsfraktion, Christian Dirschauer:
„Die Landesregierung hat eine Geschäftsstelle zur Aufgabenkritik eingerichtet, diese inzwischen aber schon wieder aufgelöst. Welche konkreten Einsparungen oder strukturellen Veränderungen daraus entstanden sind, bleibt offen. Eine Veröffentlichung der Ergebnisse ist laut Landesregierung ausdrücklich nicht geplant.
Das heißt im Klartext: Der Landtag soll glauben, dass optimiert wird – überprüfen darf er es nicht.
Le Groupe au Conseil de la Ville a organisé, ce jeudi 14 mai, dans la Salle ducale de l’Hôtel de Ville, une conférence consacrée à l’avenir de la partie orientale du centre historique, autour du thème « Aoste Est : héritage vivant et avenir urbain ».
read more..Viele Brücken in Schleswig-Holstein sind marode und müssen ersetzt werden. Daher ist eine Brückenstrategie sinnvoll, die Systematik kann aber nicht für sich betrachtet werden. Das Erhaltungsprogamm für die Landesstraßen muss dabei mitgedacht werden.
read more..Friends,
It is fantastic to be here today in the city of Glasgow.
A city that has been through a tough couple of weeks.
But just as it always does, Glasgow is bouncing back.
The city has come together.
Glasgow Central Station has re-opened.
read more..Plaid Cymru will today set out a bold and confident vision for Wales’ future as the party prepares to launch its manifesto ahead of the upcoming Senedd election.
read more..Esquerra Republicana apuntala les prioritats de l’any polític al Parlament amb una jornada de treball a Sitges
Esquerra Republicana comença l’any polític al Parlament de Catalunya amb una jornada de treball del grup parlamentari des de Sitges per apuntalar les prioritats i objectius dels pròxims mesos a la cambra catalana. A més del grup sencer, hi ha participat també el president de l’organització, Oriol Junqueras, i l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, acompanyada del grup municipal d’Esquerra.
read more..Le Parti Breton participe à la liste “Retrouver Brest” avec une volonté claire de renforcer l’ancrage culturel et économique du projet municipal. Notre volonté est de concilier un projet assumé de baisse des dépenses tout en continuant à défendre la qualité de vie bretonne au service d’un enracinement territorial brestois fort, à travers notamment la culture mais aussi le logement, les transports et une action municipale efficace en faveur de l’activité économique.
read more..Liga socijaldemkrata Vojvodine – VOJVOĐANI zahteva od nadležnog državnog tužioca da pod hitno pokrene postupak protiv svih pripadnika koruptivne hobotnice Srpske napredne stranke koji putem medija i društvenih mreža pozivaju na sukobe i inspirišu napade na studente.
read more..Destaca os descontos na AP-9 e na AP-53 ou o avance na electrificación da liña Ourense-Lugo como logros da negociación intelixente do Bloque
Néstor Rego e Carme da Silva contrapoñen os logros nacionalistas ao freo do PP nas Cortes ao avance do País e dos dereitos das galegas e dos galegos
read more..
Calendar
| Mon | Tue | Wed | Thu | Fri | Sat | Sun |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||