El CIEMEN i el PEN Català han presentat aquest dimecres a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el projecte d’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), coincidint amb el trentè aniversari de la seva proclamació a Barcelona el 1996. L’acte, davant una setantena de representants d’entitats, ha donat el tret de sortida a un procés internacional, participatiu i obert per adaptar aquest instrument de referència als canvis socials, tecnològics i polítics de les darreres dècades.

La iniciativa vol reforçar la protecció efectiva dels drets lingüístics arreu del món i situar-los al centre de les agendes democràtiques, culturals i de drets humans, amb el suport d’una àmplia xarxa d’entitats i institucions.

Durant l’acte, el president del CIEMEN, David Minoves, ha advertit que “el context global actual ens situa davant d’una emergència lingüística sense precedents: cada dues setmanes desapareix una llengua i més de la meitat podrien extingir-se aquest segle si no actuem amb determinació”. Davant d’aquesta situació, ha afirmat que “des del CIEMEN i el PEN Català assumim la responsabilitat d’impulsar una actualització de la Declaració Universal de Drets Lingüístics que respongui als reptes contemporanis i reforci els instruments internacionals de protecció de la diversitat lingüística.”

En aquesta línia, Minoves ha destacat que la voluntat és que la nova Declaració “sigui una eina viva, útil i amb capacitat d’incidència real, que pugui ser reconeguda en l’àmbit internacional i contribuir a situar els drets lingüístics al centre dels drets humans”, i ha remarcat que “la defensa de les llengües no és una qüestió perifèrica ni identitària en sentit reduït: és una qüestió de justícia, de dignitat i de futur col·lectiu”. Per això, ha fet una crida a sumar-se al procés.

Per la seva banda, la presidenta del PEN Català, Laura Huerga, ha subratllat que “des del PEN Català defensem els drets lingüístics com una condició de la llibertat d’expressió, no com un complement. No hi ha llibertat d’expressió plena si no inclou el dret a expressar-se en la pròpia llengua.” També ha reivindicat que “cent anys després de la seva fundació, la pregunta continua sent com construïm un diàleg intercultural real si les condicions no són iguals per a totes les llengües”, i ha remarcat la vigència d’una resposta basada en la defensa conjunta de la llibertat d’expressió i la igualtat lingüística.

En la mateixa línia, Oriol Ramon, filòleg, membre de la junta del CIEMEN i coordinador de l’equip de redacció de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de 1996, ha recordat que la Declaració de 1996 va ser “un pas important en el reconeixement internacional de la diversitat lingüística” i que avui el repte és “actualitzar aquest instrument perquè continuï sent útil en un món profundament transformat”, sense perdre’n l’esperit fundacional.

Finalment, Vicenta Tasa, coordinadora del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, directora de la càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València i coimpulsora del projecte, ha alertat que “les llengües que no tenen poder polític suficient es troben avui en una situació més difícil que fa 30 anys” i ha defensat que els estats han de garantir activament els drets lingüístics. En aquest sentit, ha remarcat que l’actualització de la Declaració és “un projecte obert, participatiu, plural i internacional” amb la voluntat que sigui assumit per les Nacions Unides.

Per la seva banda, el secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Joan Santanach, ha destacat que “és motiu d’orgull que la primera declaració s’impulsés des de Catalunya, i que, de nou, l’actualització torni a ser impulsada des d’aquí.”

Per què aquesta actualització?

L’actualització de la DUDL vol donar resposta a reptes emergents com la digitalització accelerada, l’impacte de la intel·ligència artificial, les migracions internacionals, els conflictes armats o els processos de minorització lingüística. També abordarà aspectes clau com els drets lingüístics en entorns digitals i educatius, així com la protecció davant processos d’assimilació forçada. En aquest context, el projecte aspira a impulsar el reconeixement formal dels drets lingüístics dins del sistema de les Nacions Unides.

El projecte es desenvoluparà en diverses fases fins al 2028, amb l’objectiu final de presentar la nova Declaració davant dels organismes de drets humans de l’ONU. A partir del 15 d’abril de 2026, institucions, experts i entitats d’arreu del món podran fer arribar les seves aportacions per contribuir a la redacció del nou text.

Calendari previst
2026: Recollida d’aportacions (abril-desembre)
2026–2027: Redacció i revisió del nou text
Novembre 2027: Presentació pública a Barcelona
2028: Presentació davant l’ONU i la UNESCO

Entitats que donen suport
Linguapax, Plataforma per la Llengua, GLiDi, GELA, Garabide, Kontseilua, Hizkuntz Eskubideen Behatokia, A Mesa pola Normalización Lingüística, la Xarxa Vives d’Universitats, ELEN, el PEN Internacional, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, i Òmnium Cultural.

El projecte és un procés obert, participatiu i internacional. Podeu consultar el projecte a la pàgina web.