En un moment en què molts drets que crèiem consolidats pateixen retrocessos, participar en aquestes organitzacions ens permet traslladar aquestes realitats directament a les recomanacions que fem al Consell d’Europa

Com a representant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i, per tercer cop, he tingut l’oportunitat de participar a la Cimera de Nacions Unides CSW, que és la Comissió sobre l’Estatus de la Dona, a Nova York, fòrums que serveixen de connectors amb la realitat de la societat civil, i són espais de reflexió i acció, de debat profund on les institucions escolten experts i activistes.

La jornada va tenir lloc el passat 11 de març i va estar centrat en el paper de les cambres legislatives per assolir la paritat i garantir un accés a la justícia amb perspectiva de gènere. La tesi central de la Inter-Parliamentary Union i UN Women és clara: no hi ha democràcia plena sense una representació equilibrada en la presa de decisions, cal vincular la paritat en la decisió amb un accés a una justícia més sensible al gènere.

Vaig assistir, a continuació, a l’acte “Preventing and combating all forms of cyber violence against girls”, que denunciava com el món digital s’ha convertit en un espai d’impunitat, on la violència en línia no és virtual, sinó real, i afecta la salut mental i la participació pública de les nenes, com tot el que passa a la xarxa té un impacte devastador i tangible en la salut mental, seguretat i llibertat. Com la violència digital, sigui ciberassetjament o sigui difusió no consentida d’imatges, o grooming, no és un fenomen aïllat, sinó una extensió de la violència de gènere estructural. Entre les conclusions: La necessitat d’un marc legal homogeni: Internet no té fronteres, i per tant, la resposta legislativa tampoc pot tenir-ne. Educació i prevenció: No n’hi ha prou amb castigar, cal dotar les nenes d’eines d’autodefensa digital i educar en la nova masculinitat i respecte des de les etapes més primerenques. I la responsabilitat de les plataformes, que no poden ser simples observadores. Han de ser part activa en la detecció i eliminació de continguts violents de manera immediata.

Un dels moments més interessants va ser la sessió “Arquitectura institucional feminista: desafíos y retos pendientes” on vam comptar, en petit comitè, amb la intervenció de Michelle Bachelet. L’expresidenta i exdirectora d’ONU Dones va posar el focus en la necessitat d’estructures de govern que, no només siguin paritàries, sinó que estiguin dissenyades des d’una lògica feminista per transformar la realitat; el repte no és només “ser-hi”, sinó “canviar les regles del joc” des de dins; calen estructures de govern que permetin una transformació feminista de l’estat.

En una de les sessions organitzades pel Consell d’Europa, “Policing the pixel: gender, tech and justice”, vam debatre la urgència de dotar els cossos policials i judicials d’eines per perseguir delictes que sovint queden en la impunitat per falta de legislació transnacional. La premissa és rotunda: allò que és delicte al carrer, també ho és a la xarxa. Es va analitzar la necessitat de reformar els protocols policials per perseguir delictes digitals amb una lent de gènere.

La jornada va cloure amb la recepció a la comunitat catalana, organitzada per la Consellera de Feminisme de la Generalitat de Catalunya.

La segona jornada també va estar farcida. El concepte de retrocés va centrar el debat a la sessió “Countering backlash and safeguarding women’s rights”, acte propi que va aixecar moltes expectatives, superant aforament. Estem vivint una onada global de moviments que busquen erosionar drets ja consolidats, i el Consell d’Europa s’erigeix com un mur de contenció necessari. Vam analitzar els moviments coordinats que busquen erosionar els drets de les dones a Europa i Amèrica.

Un dels punts més tècnics va ser el debat sobre l’accés de les dones a la justícia lliure de represàlies legals a “Women’s access to justice free from legal retaliation”. Amb la participació de GREVIO, l’òrgan que vetlla pel compliment del Conveni d’Istanbul i UN Women, vam analitzar com, en massa ocasions, les dones que denuncien acaben sent víctimes de processos judicials paral·lels, represàlies legals per part dels seus agressors, demandes SLAPP, contra-demandes, amb l’objectiu de silenciar-les.

Finalment, vam analitzar, a l’acte “Regional organisations as a accelerators of gender parity in national polítics” com les organitzacions regionals, com el Consell d’Europa, l’Organització d’Estats Americans o la Unió Africana, actuen com a acceleradors de la paritat. La conclusió és que la pressió internacional i els estàndards regionals obliguen els parlaments nacionals a ser més ambiciosos, entenent el Consell d’Europa com un motor de canvi per als estats.

Vam tancar l’agenda amb una profitosa reunió bilateral amb la Vice-Presidenta de la UN CEDAW, intercanviant en petit comitè, visions sobre com el seguiment de la Convenció d’Istambul ens permet alinear l’agenda de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i els nostres esforços parlamentaris amb els estàndards i els mandats de Nacions Unides, garantint que la nostra feina a Estrasburg tingui un reflex en el dret internacional.

Aquests actes permeten diàleg directe amb experts, activistes i víctimes. Són la brúixola que ens indica cap a on han d’anar les nostres recomanacions legislatives. En un moment en què molts drets que crèiem consolidats pateixen retrocessos, participar en aquestes organitzacions ens permet traslladar aquestes realitats directament a les recomanacions que fem als governs dels 46 estats del Consell d’Europa.

La nostra feina al Consell d’Europa sempre és un recordatori que la tasca no és només legislativa, sinó també de vigilància i de xarxa, i ha de continuar sent el far dels drets humans, una peça clau de l’engranatge de la justícia global. I la igualtat és, ara més que mai, una qüestió de resistència i de futur. Perquè la igualtat no es vota un sol dia; es construeix escoltant, compartint i, sobretot, actuant.

https://www.esquerra.cat/teixint-xarxes-a-nacions-unides-el-csw70/