Junts, PP i Vox, amb el seu vot en contra, han tornat a tombar el Reial decret conegut com a escut social. El seu “no” és una decisió política conscient que deixa desprotegides milions de persones. Persones que, des d’avui mateix, veuran el seu dia a dia una mica més difícil. Han fet caure l’única xarxa de seguretat que evitava que molta gent es precipités al buit.

Per votar-hi en contra han utilitzat la mentida i la por. El que s’ha votat de nou al Congrés, en realitat, és si es manté la protecció davant dels desnonaments de persones vulnerables quan no existeix alternativa habitacional i el propietari és un gran tenidor. No petits propietaris. No jubilats. Persones vulnerables davant de grans propietaris que conceben l’habitatge com un actiu amb el qual enriquir-se. No hi ha cap excusa possible per oposar-s’hi.

Junts ha utilitzat, un cop més, i de forma deliberada, la mentida per no dir obertament quina és la seva veritable intenció: protegir aquells que especulen amb l’habitatge. Sota el soroll interessat del marc de l’“ocupació” s’hi amaguen les seves veritables prioritats, que no són cap altra que posar-se al costat dels grans propietaris i en contra de la classe treballadora de Catalunya, que és qui pateix els desnonaments, la precarietat i la por de veure’s exposada a uns lloguers totalment abusius.

Però les conseqüències d’aquest vot en contra van més enllà. Amb ell també ha caigut el bo social elèctric i la prohibició de tallar la llum, l’aigua i el gas a qui no pot pagar. En una sola votació, Junts, PP i Vox han decidit que milers de famílies puguin quedar-se al carrer i a les fosques.

A Catalunya, 160.000 famílies depenen del bo social elèctric. Famílies ara condemnades a la foscor. La pobresa energètica no és un concepte abstracte, és fred dins de casa. Votar en contra d’aquestes mesures no és defensar cap principi, és assumir que el patiment formi part del càlcul polític. Per això, les entitats en defensa del dret a un habitatge digne han convocat una mobilització aquest diumenge 28 de febre per denunciar la inacció política i exigir mesures valentes que garanteixin que l’habitatge sigui un dret efectiu, perquè saben, que no s’ha votat contra un reial decret, sinó a favor de continuar estenent una catifa vermella a l’especulació.

Arribats a aquest punt, s’evidencien dues perversitats profundes. La primera, la de les dretes, que utilitzen la por, aprofundeixen en el marc de l’ocupació i, mentrestant, voten contra mesures que eviten el patiment real de qui ha estat apartat als marges. La segona perversitat és la d’un Govern espanyol que manté el país en una provisionalitat permanent, governant a base de pròrrogues i pedaços, com si la inseguretat vital de milions de persones fos assumible, mentre que per a la indústria de la guerra la caixa sempre és plena: 94.000 milions en programes d’armament.

Des d’Esquerra Republicana sempre votarem sí, com ho hem tornat a fer, perquè no deixarem ningú al carrer ni passant fred per tacticisme parlamentari. No es pot normalitzar viure a base de pedaços anuals. Sis anys de governs que es diuen progressistes han estat sis anys de pròrrogues, no de mesures estructurals per fer front a una emergència que s’ha cronificat i que exigeix anar més enllà de solucions provisionals.

Cal parc públic d’habitatge, regulació efectiva i drets estables. Tombar l’escut social és injustificable. Un Estat que desmantella les seves xarxes de protecció no avança, retrocedeix. La dignitat no es negocia, i qui ha votat en contra haurà de respondre davant d’una ciutadania que no accepta viure sense drets. Falta habitatge públic, falten salaris dignes i sobra rendisme.

Jordi Salvador, diputat d’Esquerra Republicana al Congrés
Etna Estrems, diputada d’Esquerra Republicana al Congrés

https://www.esquerra.cat/falta-habitatge-public-falten-salaris-dignes-i-sobra-rendisme/