Junts, Sumar, ERC, PNB, EH Bildu, Podem, Compromís i el BNG s’uneixen per crear una comissió d’investació per aclarir si hi ha responsabilitat institucional i reclamar una reparació per a les víctimes

La comissió d’investigació dels abusos, vexacions i morts durant el servei militar obligatori s’engegarà després que la proposta hagi obtingut el suport de Junts, Sumar, ERC, PNB. EH Bildu, Podem, Compromís i el BNG mentre que el PSOE, PP i VOX no donen suport a la iniciativa. Paral·lelament, també s’ha registrat una proposició de llei.

La proposta planteja obrir una investigació exhaustiva a escala estatal sobre els fets succeïts a les casernes en el marc del servei militar obligatori. En els darrers mesos han emergit nombrosos testimonis que relaten situacions sistemàtiques de vexacions, maltractaments, assetjaments i agressions físiques i psicològiques patides pels reclutes, així com morts produïdes en circumstàncies no prou aclarides. La iniciativa recull la declaració del Parlament de Catalunya que dona veu a la petició de ls víctimes.

Les dades oficials del Ministeri de Defensa situen en més de 300 els suïcidis documentats a les forces armades entre 1983 i 2001, si bé diverses investigacions periodístiques i testimonis dels familiars apunten que la xifra podria ser superior, especialment si es tenen en compte les defuncions qualificades en el seu moment com a accidentals. Diverses famílies han conegut anys després que la mort dels seus fills havia estat un suïcidi vinculat als abusos i vexacions soferts durant l’estada a les casernes.

Els grups parlamentaris signants consideren que aquests fets no responen a episodis aïllats, sinó que apunten a una dinàmica estructural d’impunitat i negligència institucional, amb conseqüències devastadores per a les víctimes i els seus entorns. La manca d’investigacions exhaustives, el silenci institucional durant dècades i l’absència de mecanismes de reconeixement i reparació han agreujat el patiment de les persones afectades.

En aquest marc, la comissió tindrà per objecte obrir una investigació exhaustiva a escala estatal sobre els fets succeïts a les casernes i, en concret, la recopilació sistemàtica de dades sobre suïcidis, morts en circumstàncies no aclarides i denúncies vinculades al servei militar obligatori; l’anàlisi de possibles responsabilitats institucionals, polítiques i militars; l’avaluació dels mecanismes de control existents en el període afectat i de les seves mancances; l’elaboració de recomanacions amb la finalitat d’evitar que aquests fets es repeteixin; el reconeixement públic de les víctimes; l’establiment de mecanismes de reparació moral, simbòlica i econòmica; i l’accés a assistència jurídica gratuïta i suport psicològic per a les persones afectades i els seus familiars.

Madrid, 26 de febrer de 2026