El català és la llengua pròpia de Catalunya, un signe d’identitat fonamental del país. El respecte a aquesta llengua no és una qüestió protocol·lària ni simbòlica: és una qüestió de dignitat col·lectiva i de drets lingüístics.

Resulta especialment paradoxal que, més de seixanta anys després del Concili Vaticà II impulsat per Joan XXIII, que va promoure l’apropament de l’Església als pobles i a les llengües dels fidels, es pretengui relegar el català a un paper secundari en una celebració d’aquesta transcendència celebrada a Catalunya. En defensa dels drets col·lectius dels pobles, en aquest cas el poble català, el CIEMEN reclama que el català sigui la llengua prioritària de la visita papal i de tots els actes oficials, especialment aquells vinculats a la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família.

Alhora, demanem a les institucions públiques catalanes que assumeixin la responsabilitat que els correspon en la defensa dels drets lingüístics i que exigeixin el respecte i la centralitat del català en tots aquells esdeveniments internacionals que tenen lloc al nostre país.

La defensa del català és una exigència democràtica i un compromís amb els drets col·lectius dels pobles que el CIEMEN ha defensat des de la seva fundació.

https://www.ciemen.cat/2026/06/04/davant-la-visita-del-papa-a-catalunya-el-catala-ha-de-ser-la-llengua-principal/

Durant la seva intervenció, Minoves ha defensat que la democràcia només es pot aprofundir des del reconeixement de la plurinacionalitat i del dret dels pobles a decidir el seu futur polític. Segons ha afirmat, les forces més arrelades al territori són les que millor poden fer front a l’extrema dreta perquè ofereixen projectes col·lectius connectats amb les necessitats i les aspiracions de la ciutadania.

El president del CIEMEN també ha alertat sobre la creixent desafecció política provocada per problemes com la dificultat d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral o la pèrdua d’expectatives vitals, una situació que l’extrema dreta aprofita per alimentar la resignació i el descrèdit de la política.

Davant aquest escenari, David Minoves ha reclamat una agenda compartida entre forces polítiques, moviments socials i societat civil que situï al centre la defensa dels drets lingüístics, l’accés a l’habitatge, la qualitat democràtica i el dret de les nacions a decidir el seu futur.

Finalment, ha reivindicat el paper de la societat civil organitzada com a motor dels grans canvis socials i democràtics. “Els grans canvis mai no han estat patrimoni exclusiu dels partits. Han estat fruit de la interacció entre moviments socials, societat civil, institucions i forces polítiques. Els drets nacionals i els drets socials són realitats indestriables”, ha conclòs.

https://www.ciemen.cat/2026/06/03/els-drets-nacionals-i-els-drets-socials-son-indestriables/

Sota el lema “Per viure a Catalunya, el català et farà falta”, la iniciativa vol transmetre que el català és una eina imprescindible per participar plenament en la vida social, cultural i laboral del país. La campanya inclou diverses càpsules audiovisuals elaborades en anglès, àrab i castellà, en què persones d’orígens diversos expliquen la seva experiència d’aprenentatge i ús del català i els beneficis que els ha aportat en el seu procés d’arrelament.

La campanya s’ha desenvolupat conjuntament amb entitats d’immigrants i organitzacions del tercer sector, que han participat tant en la definició dels continguts com en la seva difusió. L’objectiu és reforçar la confiança, la seguretat lingüística i la identificació amb el català, no només com una llengua d’aprenentatge, sinó com una eina de relació, participació comunitària i igualtat d’oportunitats.

Les dades mostren que Catalunya és una societat cada vegada més diversa: més del 18% de la població ha nascut a l’estranger. Tot i que la demanda de cursos de català continua creixent, només el 50,5% de la població migrant declara saber parlar la llengua i tan sols un 4,1% l’utilitza habitualment. Aquesta realitat evidencia que aprendre català no és suficient si després no existeixen espais reals per practicar-lo i incorporar-lo a la vida quotidiana.

Per al CIEMEN, els nous parlants són una peça fonamental per al futur de la llengua. En aquest sentit, l’entitat alerta que el català continua perdent presència en àmbits estratègics com les relacions interpersonals, el món laboral, l’oci, el consum cultural o els entorns digitals. Davant d’aquesta situació, considera imprescindible desplegar mesures que reforcin tant l’aprenentatge com l’ús efectiu de la llengua.

La campanya també vol contribuir a combatre la tendència a canviar automàticament de llengua davant persones percebudes com a no catalanoparlants. Aquesta pràctica, molt estesa, dificulta que molts aprenents trobin oportunitats per fer servir el català i consolidar-lo com a llengua habitual de relació.

El CIEMEN recorda que la defensa dels drets lingüístics i la cohesió social són objectius inseparables. Per això, reivindica una societat que incorpori els nous parlants com a protagonistes de la revitalització lingüística i fa una crida al conjunt de la ciutadania a mantenir el català com a llengua de relació habitual i a generar espais d’acollida i d’ús que permetin que cada vegada més persones el facin seu.

https://www.ciemen.cat/2026/06/01/el-ciemen-impulsa-una-campanya-per-fomentar-nous-parlants-de-catala-i-reforcar-ne-lus-social-entre-la-poblacio-nouvinguda/

El CIEMEN valora positivament la creació de l’Oficina de Protecció de Drets Lingüístics com una eina necessària per donar resposta a les situacions de discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants. L’entitat ho ha expressat durant la reunió de seguiment del Pacte Nacional per la Llengua, coincidint amb el primer aniversari de la seva aprovació.

El president del CIEMEN, David Minoves, celebra els avenços assolits pel Pacte Nacional per la Llengua, però adverteix que “la situació d’emergència lingüística requereix passar dels compromisos generals a mesures concretes i immediates”. En aquest sentit, recorda que, segons les dades del CEO, la principal discriminació que denuncien patir els catalans és la discriminació lingüística.

Per aquest motiu, el CIEMEN reclama l’activació urgent de diversos plans de xoc sectorials per garantir drets lingüístics que “ja haurien d’estar plenament assegurats”.

En primer lloc, l’entitat reclama un pla de xoc per garantir l’accés real a cursos de català arreu del país per a totes les persones immigrants que es troben en procés de regularització. Segons el CIEMEN, cal assegurar que aquestes persones puguin adquirir un coneixement efectiu de la llengua catalana abans de renovar el permís de residència.

En segon lloc, el CIEMEN demana un pla de xoc específic perquè qualsevol empresa o establiment comercial de Catalunya pugui garantir l’atenció efectiva en català als consumidors i consumidores. L’entitat considera imprescindible assegurar el compliment dels drets lingüístics també en l’àmbit comercial i de serveis.

A més, el CIEMEN reclama un pla de xoc adreçat als governs locals perquè impulsin plans municipals de promoció del català abans de les pròximes eleccions municipals. L’objectiu és consolidar polítiques lingüístiques estables i transversals que no depenguin dels canvis polítics als ajuntaments, sinó d’acords de ciutat a llarg termini.

Finalment, el CIEMEN insisteix que tots els alts càrrecs del Govern de la Generalitat s’expressin públicament de manera habitual en català en l’exercici de les seves funcions a Catalunya, també en actes amb participació internacional. L’entitat recorda que existeixen mecanismes de traducció i interpretació suficients per garantir la presència del català en qualsevol reunió o esdeveniment públic i considera que les institucions han de liderar amb l’exemple el compromís amb la llengua pròpia del país.

https://www.ciemen.cat/2026/05/27/el-ciemen-reclama-plans-de-xoc-sectorials-per-fer-front-a-lemergencia-linguistica/

El CIEMEN celebrarà aquest estiu la desena edició de l’Escola del CIEMEN, una proposta formativa consolidada que enguany posarà el focus en la gestió del multilingüisme a Catalunya sota el títol “Llengües d’aquí i d’arreu: per una gestió catalana de la diversitat lingüística”. La formació tindrà lloc del 25 de juny al 3 de juliol de 2026 a la seu del CIEMEN, a Barcelona.

En un context en què el debat sobre la llengua i els drets lingüístics ocupa un espai central en la societat catalana, l’Escola abordarà els reptes i oportunitats d’un país amb quatre llengües pròpies i tradicionals —català, occità, llengua de signes catalana i caló— i una gran diversitat de llengües parlades per la població arribada a través de fluxos migratoris.

L’Escola del CIEMEN està coorganitzada amb el GLiDi, un dels principals grups de recerca en diversitat lingüística a Catalunya, i compta amb el suport d’Òmnium Cultural. El programa abordarà tres grans eixos: la situació de les llengües històriques del país; la preservació de llengües d’origen migrant, especialment les minoritzades; i els reptes vinculats a l’aprenentatge i l’acollida en català per part de nous parlants.

L’Escola combinarà ponències, tallers, debats, taules rodones i visites guiades amb la participació de persones expertes provinents de l’àmbit acadèmic, l’activisme i els col·lectius socials. Entre les sessions destacades hi haurà reflexions sobre raciolingüística, drets col·lectius i llengua, diversitat lingüística al món digital, preservació de llengües d’herència o experiències comunitàries d’aprenentatge del català.

La proposta s’adreça especialment a estudiants universitaris, professorat, professionals del tercer sector i persones vinculades a àmbits com la comunicació, els serveis socials o l’atenció a la ciutadania, però està oberta a qualsevol persona interessada en la diversitat lingüística i els drets dels pobles.

Les inscripcions estaran obertes del 18 de maig al 20 de juny. L’Escola té una durada de 36 hores, es farà íntegrament en català i oferirà certificat d’assistència a les persones participants que assisteixin a un mínim del 80% de les sessions.

https://www.ciemen.cat/2026/05/18/lescola-del-ciemen-celebra-la-seva-desena-edicio/

L’entitat catalana ha participat en el panell sobre drets lingüístics i processos de pau organitzat conjuntament amb l’Amed Kurdish Institute, coincidint amb la celebració del Dia de la Llengua Kurda. Durant la jornada, el CIEMEN ha compartit l’experiència catalana en la defensa de la llengua i ha reivindicat que el reconeixement dels drets lingüístics és una condició indispensable per garantir una pau justa, la convivència democràtica i la supervivència de les llengües amenaçades.

El CIEMEN participa aquests dies en el Fòrum per la Pau Social i la Llibertat (Foruma Aştî û Azadiya Civakî) organitzat per la Municipalitat Metropolitana d’Amed, al Kurdistan del Nord. En el marc del fòrum, el CIEMEN i l’Amed Kurdish Institute han organitzat el panell “Declaració Universal dels Drets Lingüístics, del dret a la llibertat d’expressió i de l’estatut i els drets de la llibertat d’expressió en els processos de pau”, un espai de debat i reflexió sobre el paper dels drets lingüístics en la construcció d’una pau justa i duradora.

Declaració Universal dels Drets Lingüístics protegir les llengües amenaçades

Trenta anys després de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics signada a Barcelona, el panell impulsat pel CIEMEN ha reivindicat la vigència d’aquell text i la necessitat d’avançar cap a mecanismes internacionals vinculants per protegir les llengües amenaçades. Durant la sessió s’ha recordat que més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer abans de final de segle si no es garanteixen drets lingüístics efectius.

En aquest sentit, el responsable de cooperació del CIEMEN, Arnau Piqué, ha alertat que “una llengua es mor cada dues setmanes” i ha defensat que la Declaració Universal dels Drets Lingüístics és “una necessitat per preservar les llengües del món, que són un patrimoni de tota la humanitat”.

Reconèixer una llengua és reconèixer una comunitat, un poble i una realitat

Durant el fòrum, els representants del CIEMEN han compartit també l’experiència catalana en la defensa i normalització de la llengua, posant en relleu que el reconeixement dels drets lingüístics no és fruit de concessions institucionals sinó de la mobilització sostinguda de la societat civil. En aquest context, el president del CIEMEN, David Minoves, ha remarcat que “reconèixer una llengua vol dir reconèixer uns drets lingüístics, però sobretot reconèixer una comunitat, un poble i una realitat”.

Minoves ha defensat que els drets lingüístics són una peça central de qualsevol procés de pau i convivència democràtica: “Per a una pau justa, primer cal acceptar el dret de l’altre a existir i a ser diferent”. També ha destacat que la llengua materna és “el primer espai de socialització” i un element fonamental de la identitat col·lectiva, advertint que negar aquest reconeixement impedeix garantir altres drets en igualtat de condicions.

Compromís amb el procés de pau i d’emancipació del Kurdistan

El president del CIEMEN ha volgut expressar igualment el compromís de l’entitat amb el procés de pau al Kurdistan i amb el desenvolupament de la societat kurda: “Des del CIEMEN i des de Catalunya volem saludar el procés de pau i d’emancipació del Kurdistan, perquè només respectant els drets col·lectius dels pobles, inclosos els drets lingüístics, podrem garantir una pau justa”. Minoves ha qualificat el fòrum com “un punt d’inflexió important per al procés de pau”.

Per la seva banda, el director del CIEMEN, Jordi Garrell, ha explicat el procés de redacció i desplegament de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i ha encoratjat les organitzacions i participants kurds a sumar-se “a un projecte global” basat en aliances internacionals, l’intercanvi d’estratègies i la defensa compartida dels drets lingüístics.

Dia de la Llengua Kurda

La participació del CIEMEN en el fòrum coincideix, a més, amb la celebració aquest 15 de maig del Dia de la Llengua Kurda, una jornada commemorativa que recorda la publicació de Hawar, la primera revista kurda editada amb alfabet llatí a Damasc l’any 1932 sota la direcció de Celadet Alî Bedirxan. Hawar va representar un punt d’inflexió per a la llengua i la literatura kurdes i s’ha convertit en un símbol de resistència cultural i lingüística del poble kurd. Precisament, aquest llegat i els reptes actuals per garantir la supervivència i la normalització del kurd han estat alguns dels eixos centrals del debat celebrat a Amed.

En aquest marc, la segona part del panell ha comptat amb la participació de representants de l’Amed Kurdish Institute, que han abordat qüestions com l’estatus legal del kurd, les polítiques lingüístiques, la descolonització del coneixement i els obstacles per a l’ús de la llengua kurda a l’espai públic. Les conclusions dels debats es recolliran en un informe amb recomanacions pràctiques i polítiques d’abast regional i internacional per a la protecció, el desenvolupament i la institucionalització de les llengües amenaçades.

Durant el viatge a Amed, el CIEMEN també ha aprofitat per reunir-se amb diferents actors kurds, entre ells, l’Ajuntament d’Amed/Diyarbakır per continuar explorant línies de cooperació i solidaritat.

https://www.ciemen.cat/2026/05/15/el-ciemen-reivindica-els-drets-linguistics-com-a-eina-clau-per-a-la-pau-al-kurdistan-en-el-forum-per-la-pau-i-la-llibertat-damed/

Com es treballa la llengua dins les entitats del tercer sector? Quin espai ocupa el català en els processos d’acollida i en l’atenció a persones migrades i refugiades?

El CIEMEN ha posat en marxa una enquesta adreçada a organitzacions i entitats d’acollida i primera acollida per conèixer quina és la realitat lingüística del sector social i quines pràctiques s’hi desenvolupen.

L’objectiu de l’estudi és detectar necessitats, reptes i oportunitats al voltant de la presència del català dins les entitats, i contribuir al desenvolupament de recursos de sensibilització, empoderament lingüístic i formació.

La participació de les entitats és fonamental per disposar d’una diagnosi més acurada i continuar promovent el català com a eina de cohesió social i inclusió.

Treballes en aquest sector? Digues-hi la teva!

El qüestionari és breu, es pot respondre en pocs minuts i totes les respostes es tractaran de manera confidencial i exclusivament amb finalitats acadèmiques.

https://www.ciemen.cat/2026/05/15/el-ciemen-impulsa-una-enquesta-sobre-lus-del-catala-a-les-entitats-dacollida/

Durant la seva intervenció, a l’Intergrup del Sàhara del Parlament de Catalunya aquest dijous, el director del CIEMEN Jordi Garrell ha situat el cas del Sàhara Occidental com “un exemple paradigmàtic de descolonització incompleta” i ha denunciat la distància existent entre el reconeixement formal del dret internacional i la seva aplicació efectiva. En aquest sentit, ha recordat que les Nacions Unides continuen considerant el Sàhara Occidental un territori pendent de descolonització i que el poble sahrauí manté reconegut el dret a decidir el seu futur polític.

El director del CIEMEN ha defensat que el dret a l’autodeterminació “ja no es pot interpretar únicament com el dret a la independència”, sinó que passa primer pel reconeixement dels pobles com a subjectes polítics amb drets propis. També ha reivindicat la necessitat de mecanismes democràtics i negociats —com referèndums, models d’autonomia o fórmules federals i confederals— per canalitzar conflictes polítics i territorials de manera pacífica.

En relació amb el conflicte sahrauí, Garrell ha remarcat la responsabilitat històrica de l’Estat espanyol com a potència administradora i ha advertit que la manca d’una resolució democràtica respon principalment a interessos geopolítics i econòmics que bloquegen l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació.

El CIEMEN també ha reivindicat la vigència de la seva proposta de Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles, publicada l’any 1990, que entén l’autodeterminació com una eina fonamental per al reconeixement polític dels pobles i per a la resolució dialogada dels conflictes.

Garrell ha conclòs que “el gran repte contemporani és avançar cap a un sistema internacional capaç de conciliar la sobirania dels estats amb la legitimitat democràtica dels pobles”, reforçant vies pacífiques, democràtiques i negociades davant els conflictes territorials i nacionals.

https://www.ciemen.cat/2026/05/07/el-ciemen-defensa-al-parlament-lautodeterminacio-com-a-eina-per-a-la-resolucio-pacifica-del-conflicte-del-sahara-occidental/