La presentació al Camp de Tarragona de la campanya Municipis per la Llengua, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va servir per fer una crida a activar el món local en defensa del català. L’acte, que es va celebrar ahir dimecres a l’espai de Ca Xapa, a Valls (Alt Camp), va reunir una seixantena de persones entre alcaldesses i alcaldes del terriotir, el president del Consell Comarcal de l’Alt Camp i representants de la societat civil i entitats sobiranistes.

L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va obrir l’acte reivindicant el paper de la llengua com a element central de cohesió i identitat. “El català ens projecta com a país” i “Municipis per la Llengua és una iniciativa necessària, valenta i oportuna”, va afirmar. Farré va defensar que des del món local hi ha “eines i sobretot la responsabilitat de fer del català una eina de cohesió” i va remarcar que “la llengua no només es defensa amb paraules, també es fa amb accions i compromisos”.

A continuació, l’alcaldessa de Vilobí del Penedès i tresorera de l’AMI, Ester Vallès, va exposar la situació del català al Camp de Tarragona i va detallar les línies d’actuació de la campanya. Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), el 37,9 % de la població del Camp de Tarragona utilitza el català com a llengua habitual, 2,5 punts menys que en l’anterior enquesta. Al conjunt de Catalunya, aquest percentatge és del 32,6 %, mentre que territoris com les Terres de l’Ebre (67 %), les comarques centrals (60 %) o l’Alt Pirineu (56 %) presenten registres més elevats.

“Som una llengua minoritzada i els municipis cal que passin a l’acció”, va advertir Vallès. En aquest sentit, va presentar iniciatives com el Compromís per la Llengua, la creació de regidories específiques, el Banc de Bones Pràctiques o l’impuls de taules i pactes locals. També va recordar la celebració de la 2a Trobada Nacional d’Electes Locals, el proper 23 de maig a Sant Cugat del Vallès, sota el lema “Llengua catalana: joves, entorn digital i persones nouvingudes”.

La jornada va continuar amb una taula rodona moderada pel periodista Francesc Fàbregas, amb la participació de les regidores de Política Lingüística Teresa Rull (Valls) i Judit Pere (Montblanc) i de Jordi de Bofarull, activista de l’organització Valls per la Llengua. Rull va assenyalar com a reptes principals facilitar l’accés al català a la població nouvinguda, garantir espais on la llengua sigui necessària i reforçar l’actitud dels catalanoparlants. Pere va defensar la importància de treballar el català de manera transversal dins els ajuntaments i va posar en valor accions com els tallers de sensibilització adreçats a càrrecs electes i personal municipal. Per la seva banda, De Bofarull va reivindicar el paper de les entitats i de la ciutadania, tot destacant iniciatives com les impulsades per Valls per la Llengua, que treballa per normalitzar l’ús del català en tots els àmbits.

El president de l’AMI, Salvador Coll, va tancar l’acte subratllant que els municipis són la “primera trinxera” en la defensa de la llengua. Coll va fer una crida a reforçar les polítiques lingüístiques locals i a estendre les regidories de llengua arreu del territori. “Qualsevol Oficina d’Atenció al Ciutadà pot ser una escola per aprendre i practicar català”, va afirmar. També va defensar que Municipis per la Llengua vol “unificar, compartir propostes i cosir iniciatives col·lectives” per reforçar l’ús social del català des del món local.

https://www.municipisindependencia.cat/crida-a-activar-el-mon-local-en-defensa-del-catala-en-la-presentacio-de-municipis-per-la-llengua-al-camp-de-tarragona/

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) van mantenir ahir al matí una trobada institucional per abordar el paper clau dels mitjans locals i comarcals en la preservació i normalització de la llengua catalana arreu del territori i també el paper que juguen en la seva cohessió social.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la nova executiva de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), encapçalada pel nou president Josep Vila, es van reunir ahir en una primera trobada institucional marcada per la voluntat de reforçar la coordinació entre el món municipalista i les entitats sobiranistes.

La reunió, celebrada en un clima de “col·laboració i consens”, va servir per abordar els principals reptes del moviment independentista en el nou escenari polític i social. Tant representants de l’AMI com de la nova direcció de l’ANC van coincidir en la necessitat de recuperar la mobilització ciutadana i reforçar la presència territorial arreu del país.

Per la seva banda, els representants de l’AMI encapçalats pel seu president Salvador Coll van expressar la voluntat de continuar treballant conjuntament amb les entitats civils per impulsar iniciatives compartides des del territori i mantenir viu el compromís dels ajuntaments amb el dret d’autodeterminació. També hi van participar la tresorera, Ester Vila, el vocal Xavier Masgrau i la coordinadora Rosa Maria Sanjaume.

La reunió d’ahir suposa el primer contacte oficial entre l’AMI i la nova direcció de l’ANC després de l’elecció de Josep Vila com a president de l’entitat independentista, en substitució de Lluís Llach.

https://www.municipisindependencia.cat/reunio-de-lami-amb-la-nova-executiva-de-la/

La trobada ha estat presentada i moderada pel periodista Jofre Llombart i ha comptat amb la participació de representants institucionals, experts en política lingüística, activistes i responsables municipals d’arreu del territori. El fil conductor de les diferents intervencions ha estat la necessitat que el català sigui “útil, necessari i seductor” per garantir-ne el futur, especialment entre els joves, en l’àmbit digital i en les polítiques d’acollida de les persones nouvingudes.

L’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Josep Maria Vallès, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a la jornada i ha defensat el català com a element central de la identitat col·lectiva. “El català és el nostre símbol d’identitat i ens ho hauríem de tatuar al front i al cor”, ha afirmat. Vallès ha remarcat la necessitat de treballar especialment amb els joves i ha advertit que “el català ha de batallar per terra, mar i aire allà on siguin els joves”. Recuperant una frase de Pompeu Fabra, ha conclòs: “Si el català ens falla, ens fallarà tot”.
Per la seva banda, el president de l’AMI i alcalde de Cornellà del Terri, Salvador Coll, ha reivindicat el paper dels municipis en la defensa de la llengua i ha defensat la campanya Municipis per la Llengua com una eina per compartir experiències i estendre iniciatives d’èxit arreu del país. “No li donem prou importància al paper dels municipis en la defensa del català”, ha lamentat. També ha fet una crida a la unitat de les entitats i institucions que treballen per la llengua: “Al combat per la defensa del català hi hem de ser tots. No és una guerra en la qual cadascú pugui anar pel seu compte.”

La conferència inaugural de la Trobada Nacional ha anat a càrrec de Joan Abellà, director de la Fundació Accent Obert (FAC), que ha alertat dels riscos que afronta el català en l’entorn digital i en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA). “El català també és infraestructura”, ha afirmat, tot recordant que el futur de la llengua es juga també a internet i als sistemes d’IA. Abellà ha explicat que el català es troba “27 punts per sota de l’anglès” en els principals sistemes d’IA i ha advertit que “les llengües amb més friccions són les que es poden perdre”. Tot i això, també ha destacat elements positius, com l’existència de 1.400 creadors digitals en català o el creixement del consum de continguts en català a internet.
La primera taula rodona, titulada “Del casal a TikTok. Polítiques municipals per activar el català entre els joves”, ha comptat amb la participació de l’expert en polítiques de joventut Amadeu Breva, les regidores Núria Fernàndez (Sant Cugat) i Teresa Rull (Valls) i l’editor Òscar Cabana. Els participants han coincidit a alertar del retrocés del català en els espais informals i digitals. “Els joves veuen el català poc atractiu i poc útil”, ha advertit Breva. Teresa Rull ha lamentat que el català sigui present només als espais formals de l’escola i no pas als informals, com els passadissos, els patis o els menjadors. Per la seva banda Núria Fernàndez ha defensat que els joves necessiten referents en català, com ara els jugadors del Barça, i “normalitat”, no pas “sermons”.

Durant la jornada, les alcaldesses Anna Torrentà i Ester Vallès, secretària i tresorera de l’AMI respectivament, han presentat les accions impulsades des de la campanya Municipis per la Llengua i han remarcat que “el món local ha de ser la punta de llança en la defensa del català”. Segons han explicat, actualment ja hi ha una trentena de municipis amb regidories de llengua o de política lingüística.

La segona taula rodona, centrada en les polítiques municipals d’acollida lingüística, ha comptat amb la participació dels alcaldes Jaume Ars (Guissona) i Albert Castells (Vic), la regidora Pilar Caballé (Tortosa), el director del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental Sud, Joan Vilarnau, i l’alcaldessa de Castelló d’Empúries, Anna Massot.

En aquest debat s’ha posat el focus en la necessitat de reforçar la cohesió social a través del català. “Ara estem en una cruïlla i els ajuntaments fem de rotonda. Som la rotonda perquè el català circuli bé”, ha afirmat Jaume Ars. Per la seva banda, Albert Castells ha alertat dels efectes del creixement demogràfic sobre l’ús social de la llengua a la seva ciutat, mentre que Anna Massot ha defensat la necessitat de “desacomplexar-se” i mantenir el català en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Les conclusions de la jornada han apuntat a la necessitat de reforçar el paper dels ajuntaments com a agents actius en la normalització lingüística, incrementar el nombre de regidories de llengua i impulsar polítiques que facin del català una llengua útil, atractiva i necessària en tots els àmbits socials.

https://www.municipisindependencia.cat/el-mon-local-catala-fa-pinya-per-reforcar-la-defensa-del-catala/

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va mantenir ahir una reunió institucional amb el delegat del Front Polisario a Catalunya per abordar la situació política i humanitària del poble sahrauí i també per donar a conèixer la situació que es viu a Catalunya des de la perspectiva del món local.

La trobada es va celebrar a la seu de l’AMI i va comptar amb la participació del president de l’AMI, Salvador Coll tal i la coordinadora, Rosa Maria Sanjaume. Per part del Front Polisario a Catalunya, va venir el seu delegat Mohamed Salem Laabeid i també va assistir a la reunió el president d’ACAPS, Xavier Serra.

Durant la reunió es van compartir impressions sobre la situació actual del conflicte del Sàhara Occidental, el paper de les institucions internacionals i la necessitat de continuar defensant el dret d’autodeterminació del poble sahrauí, reconegut per les Nacions Unides.

L’AMI va reiterar el seu compromís amb els drets humans, la solidaritat internacional i el suport als municipis i entitats catalanes que col·laboren amb el poble sahrauí a través de projectes de cooperació i acollida.

https://www.municipisindependencia.cat/lami-i-el-front-polisario-reforcen-la-cooperacio-institucional/

L’acte va ser el tret de sortida de la Setmana del Català de Sant Cugat i també de la II Trobada Nacional d’Electes Locals que se celebrarà dissabte a la localitat vallesana

Ahir, 19 de maig, el president de l’AMI, Salvador Coll va lliurar a l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Josep M. Vallès, el rètol que reconeix el municipi com a part d’aquesta xarxa de pobles i ciutats compromesos amb la promoció, la defensa i l’ús social del català, i que es posarà a l’entrada de la població.

La Setmana del Català és una iniciativa impulsada per la Taula del Català de Sant Cugat amb la voluntat de fomentar l’ús de la llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana i reforçar el compromís de la ciutat amb el català.

La II Trobada Nacional d’Electes Locals serà monogràfica enguany de la llengua catalana. Serà de 10 a 14 h, a la Sala Clavé de La Unió Centre Cultural. La jornada, organitzada per l’Associació de Municipis per la Independència, s’emmarca en la campanya Municipis per la Llengua i reunirà càrrecs electes d’arreu del país per reflexionar sobre el paper del món local en la defensa, la promoció i la normalització del català. Tindrà un format de conferència inaugural i dues taules rodones i és la continuació de la celebrada el maig passat a Girona.

Durant l’acte, la regidora de Política Lingüística de Sant Cugat, Núria Fernàndez, va presentar els actes previstos dins la Setmana del Català, que s’allargarà fins al 24 de maig. El programa inclou activitats infantils, xerrades, tallers, jocs i propostes culturals pensades per apropar la llengua a la ciutadania i promoure’n l’ús social des de diferents àmbits.

En representació de Municipis per la Llengua, el president de l’Associació de Municipis per la Independència i alcalde de Cornellà del Terri, Salvador Coll, va lliurar la placa a l’Ajuntament de Sant Cugat i va valorar la tasca del municipi en matèria de política lingüística. Salvador Coll va remarcar que el món local és un espai clau per impulsar accions concretes a favor del català i va defensar la necessitat de coordinar esforços entre ajuntaments per reforçar-ne la presència al carrer, als serveis públics, al comerç, a l’esport, a la cultura i en el dia a dia de la ciutadania.

L’acte també va comptar amb la participació de l’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, que va reivindicar el compromís del municipi amb la llengua i la importància de defensar-la, protegir-la i preservar-la com a element de cohesió i de futur.

La jornada va incloure la intervenció del periodista i escriptor santcugatenc Víctor Alexandre, que va advertir de l’emergència lingüística que viu el català i de l’anormalitat que suposa haver d’organitzar activitats específiques per defensar una llengua que hauria de poder viure amb plena normalitat en tots els àmbits. Alexandre va fer una crida a prendre consciència de la situació i a actuar de manera decidida per garantir-ne l’ús i la continuïtat.

https://www.municipisindependencia.cat/sant-cugat-del-valles-primer-municipi-que-exhibira-el-retol-de-municipi-per-la-llengua/

El proper 23 de maig es celebrarà a la localitat vallesana la II Trobada Nacional d’Electes Locals, dins el marc de la 2a Setmana del Català de Sant Cugat del Vallès. Serà de 10 a 14 h, a la Sala Clavé de La Unió Centre Cultural. La jornada, organitzada per l’Associació de Municipis per la Independència, s’emmarca en la campanya Municipis per la Llengua i reunirà càrrecs electes d’arreu del país per reflexionar sobre el paper del món local en la defensa, la promoció i la normalització del català. Tindrà un format de conferència inaugural i dues taules rodones i és la continuació de la celebrada el maig passat a Girona.

S’ha presentat aquest matí en roda de premsa a l’Ajuntament de Sant Cugat i ha comptat amb la participació de la regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament de Sant Cugat, Núria Fernàndez i el president de l’Associació de Municipis per la Independència, Salvador Coll. Hi estan convocats tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya i també els regidors i regidores de llengua catalana.

Durant la roda de premsa també s’ha remarcat la necessitat de passar de la diagnosi a l’acció. En aquest sentit, l’AMI vol acompanyar els ajuntaments en l’impuls de polítiques lingüístiques locals i en la creació d’eines compartides, com el Compromís per la Llengua, el Banc d’Experiències, les regidories de llengua o les taules i pactes locals.

La celebració de la II Trobada Nacional d’Electes Locals a Sant Cugat vol reforçar aquesta mirada municipalista i consolidar un espai de treball comú entre representants locals compromesos amb el català. La jornada ha de servir per compartir experiències, coordinar iniciatives i avançar cap a polítiques lingüístiques més transversals i efectives des dels pobles i ciutats. Comptarà amb la participació dels alcaldes de Vic, Guissona, Castelló d’Empúries, entre d’altres, regidors de Llengua catalana de Valls i Sant Cugat i també experts en diferents àmbits vinculats a les jornades.

El president de l’AMI, Salvador Coll, ha subratllat durant la presentació la importància que els ajuntaments assumeixin un paper actiu en la defensa de la llengua. Des de Municipis per la Llengua es defensa que els municipis són una peça clau per transformar el compromís lingüístic en accions concretes, perquè són l’administració més propera a la ciutadania i tenen capacitat d’incidir directament en els usos lingüístics del dia a dia.

https://www.municipisindependencia.cat/lami-situa-sant-cugat-del-valles-com-a-punt-de-trobada-del-mon-local-en-defensa-del-catala/

Els ajuntaments de les Terres de Ponent estan cridats a tenir un paper clau en la defensa i la promoció del català. Aquest va ser el missatge central de la presentació de la campanya Municipis per la Llengua, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que dijous al vespre es va celebrar a l’Espai Cívic d’Agramunt (l’Urgell).

L’acte va reunir una quarantena de persones, entre alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores de diversos municipis de Ponent, així com representants d’entitats i membres de la societat civil. La presentació va comptar amb les intervencions de l’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez; el vicepresident de l’AMI i senador, Jordi Gaseni; l’alcalde de Guissona, Jaume Ars; la regidora de Llengua d’Agramunt, Mònica Marquilles; el professor i activista Joan Puig i Ribera; i l’alcalde de Cornellà del Terri i president de l’AMI, Salvador Coll.

Fernàndez va obrir l’acte celebrant que Agramunt acollís la presentació. L’alcaldessa va remarcar que, tot i que el català continua sent la llengua principal a Ponent, cal reforçar-ne la defensa: “Tenim la sort que la llengua principal d’ús dels nostres pobles i ciutats sigui el català, però no podem defallir. Igual que en el seu moment no vam dubtar gens ni mica a crear la regidoria d’Igualtat, tampoc ara no hem de dubtar a crear la regidora de Llengua.”

El vicepresident de l’AMI, Jordi Gaseni, va recordar que la iniciativa de Municipis per la Llengua es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el desembre passat i que ara s’està estenent arreu del país. Gaseni va fer servir paraules de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que adverteix que “si perdem la llengua, perdrem el país”, i va defensar que la llengua és una de les sobiranies fonamentals que cal treballar des del món local. “Com a ajuntaments som, pel que és bo i pel que és dolent, l’administració més propera al ciutadà i tenim moltes eines per impulsar la normalització del català”, va afirmar.

Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), a les Terres de Ponent el 52% de la població fa servir el català com a llengua habitual, cinc punts menys que a l’enquesta anterior. Al conjunt de Catalunya el percentatge és del 32,6%, mentre que territoris com les Terres de l’Ebre (67%), les comarques centrals (60%) o l’Alt Pirineu (56%) presenten registres més elevats. Els registres més baixos es troben a l’Hospitalet de Llobregat (10%), el sud del Baix Llobregat (12%) i l’Aran i el Barcelonès nord (14%).

L’acte a Agramunt va continuar amb una taula rodona amb l’alcalde de Guissona, la regidora de Llengua d’Agramunt i el professor Joan Puig i Ribera. Jaume Ars va explicar que el seu municipi, on el 53% de la població té l’origen fora del municipi, ha impulsat la Regidoria de Llengua perquè “l’Ajuntament també ha de ser escola de llengua i cultura catalana”. La regidora i mestra Mònica Marquilles va dir que l’escola està assumint gran part de la responsabilitat en la preservació de la llengua i va defensar el paper dels ajuntaments per reforçar aquesta tasca. També va avançar en primícia que Agramunt treballa en una campanya perquè els comerços esdevinguin espais segurs on parlar català. El professor Joan Puig i Ribera va alertar que s’està “perdent el jovent” i va reclamar recuperar l’esperit amb què els primers ajuntaments democràtics van impulsar la recuperació del català.

El president de l’AMI, Salvador Coll, va tancar l’acte reivindicant el paper dels municipis en la defensa de la llengua. “Les oficines d’atenció al ciutadà han de ser escoles de català i han de parlar sempre en català. Si reculem, perdrem la llengua”, va advertir, tot subratllant que moltes accions de promoció del català es poden impulsar des dels ajuntaments “a cost zero”.

https://www.municipisindependencia.cat/els-ajuntaments-de-ponent-reivindiquen-el-seu-paper-en-la-defensa-del-catala-a-agramunt/

Representants de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’han reunit amb el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, per abordar la situació del català als municipis i reforçar la col·laboració institucional en matèria de política lingüística. A la trobada hi han participat el president de l’AMI, Salvador Coll; el vicepresident, Jordi Gaseni; la secretària, Anna Torrenta, i la coordinadora, Rosa Maria Sanjaume. Per part del Departament de Política Lingüística també hi han assistit Vanessa Bretxa, directora general d’Accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català; Montse Sendra, cap del Gabinet del Conseller, i Gemma Vázquez, gerenta del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Des de l’AMI s’ha explicat la campanya Municipis per la Llengua que s’està presentant arreu del territori. El conseller per la seva part ha exposat el Pla Nacional per la Llengua i les implicacions que té a nivell local.

Durant la reunió s’ha posat sobre la taula la necessitat de continuar millorant la situació del català a cada municipi, amb polítiques i iniciatives que en reforcin l’ús social en tots els àmbits de la vida quotidiana. Les dues parts han coincidit en la importància de treballar de manera coordinada per impulsar accions que contribueixin a enfortir la presència i la vitalitat de la llengua arreu del territori.

En aquest sentit, s’ha destacat el paper clau dels ajuntaments com a agents de proximitat i com a motors de dinamització lingüística en el seu entorn. La trobada també ha servit per explorar noves oportunitats per promoure’l des de l’àmbit local.

https://www.municipisindependencia.cat/reunio-amb-el-conseller-de-politica-linguistica/

El món local està cridat a liderar la defensa i la promoció del català. Aquest va ser el missatge central de la presentació de la campanya Municipis per la Llengua, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que aquest dimarts al vespre es va celebrar a l’equipament d’El Modern de Girona. Durant l’acte es va posar de manifest la necessitat que els ajuntaments esdevinguin motor lingüístic davant el retrocés de l’ús social del català.

La presentació va comptar amb les intervencions de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; l’alcaldessa d’Ordis i secretària de l’AMI, Anna Torrentà; la tinenta d’alcaldia i regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme; la impulsora de la Xarxa pel Català – Gironès, Rosa Maria Canada; i l’alcalde de Cornellà del Terri i president de l’AMI, Salvador Coll. A l’acte hi van assistir una trentena de persones, entre les quals alcaldes i alcaldesses i representants d’entitats i partits polítics de les comarques gironines.

Durant la seva intervenció, Lluc Salellas va defensar la necessitat d’enfortir aliances en defensa del català i del país. “L’entesa en la defensa de la llengua i del país ha de ser motor de canvi per la independència”, va afirmar. L’alcalde també va anunciar que la ciutat dedicarà tot el mes d’abril a la promoció del català, de la mateixa manera que altres mesos de l’any estan vinculats a esdeveniments emblemàtics com el Temps de Flors al maig o les Fires de Sant Narcís a l’octubre. Les activitats es coordinaran amb el teixit associatiu perquè, segons va remarcar, “a Girona hi ha moltíssima gent treballant per la llengua”.

L’alcaldessa d’Ordis, Anna Torrentà, va presentar els detalls de la campanya i va subratllar el paper clau dels ajuntaments en la defensa de la llengua. Torrentà va recordar que, segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), només el 32,6% de la població de Catalunya fa servir el català com a llengua habitual. A les comarques gironines aquest percentatge arriba al 45%, però ha caigut nou punts en cinc anys. Per davant hi ha territoris com les Terres de l’Ebre (67 %), les comarques centrals (60 %) o l’Alt Pirineu (56%).

En forma de diàleg, la regidora Núria Riquelme i l’activista Rosa Maria Canada van exposar algunes de les iniciatives que s’estan impulsant a Girona per promoure l’ús social del català. Riquelme va destacar que la creació de la regidoria de Llengua ha estat un pas endavant necessari en les polítiques municipals: “Tot i que sembli que a Girona no li calgui una regidoria de Llengua, li hem vist les orelles al llop.” Canada, per la seva banda, va apel·lar a la responsabilitat col·lectiva: “Els primers que ens hem de posar deures en la defensa i promoció del català som els ciutadans. Tothom podem aportar el nostre granet de sorra.”

El president de l’AMI, Salvador Coll, va tancar la presentació i va reivindicar el paper de l’entitat en la defensa del país i de la llengua. “L’AMI ha passat del treball per la independència a la defensa de la independència”, va afirmar, tot destacant que iniciatives com Municipis per la Llengua busquen reforçar aquest objectiu des del món local. Coll va defensar la necessitat de construir aliances i va fer una crida a la unitat política als ajuntaments: “No hem vingut a inventar res. Només volem que tant des dels governs dels ajuntaments com des de les oposicions es treballi en la defensa per la llengua. Anem a totes, si no, estem perduts. No abandonem el país. Els ajuntaments, quan anem units, podem guanyar totes les guerres”.

https://www.municipisindependencia.cat/girona-acull-la-presentacio-de-municipis-per-la-llengua-amb-una-crida-del-mon-local-a-liderar-la-defensa-del-catala/